PUBLICITAT

Mites sense esperança

ELISENDA VIVES
HISTORIADORA

Periodic
Foto: EL PERIÒDIC

Davant de les perspectives que tot se'n pot anar enlaire, sentim sovint que per primera vegada el futur de les noves generacions serà pitjor que el dels seus antecessors, que els fills no viuran tan bé com els pares. La preocupació no solament està justificada sinó que focalitza un dels punts essencials de societats i persones, que és el projecte de futur.

No és del tot cert que sigui el primer cop que això pot passar. De fet és una idea del concepte lineal de la història. De fet, amb la primera crisi de la globalització que va produir-se en el segle III, a l'Imperi Romà, l'empobriment de gran part de població es va fer general, molts es van arruïnar i la cosa no prometia gens, com es va demostrar ja en els segles V i VI, en què la decadència de l'imperi, tal com es descriu, va deixar lloc a un nivell de vida tant al camp com a la ciutat força dolent.

Igual que ara s'atribueixen tots els mals a haver viscut per sobre de les seves possibilitats –una expressió que s'hauria d'estudiar perquè ha vingut a substituir una paraula més clara que és la cobdícia–, els romans estaven embarcats en guerres que exigien donar part del botí en forma de terres o d'altres beneficis a un cos militar de gestió complicada.

Potser a ningú el preocupa especialment el que patís la gent que va viure fa més de 1.700 anys, però si hem arribat fins avui és sobre les espatlles de tot aquest món pretèrit. Salvant les distàncies és un bon exemple de com una política inadequada, desproporcionada amb els seus objectius, d'ambició i divisió, va portar a un declivi vertiginós. Emprant termes també actuals, és un problema de valors. Per no parlar de les guerres, a l'edat Moderna, des de la pre- industrialització fins al segle XIX, l'explotació del treball era tan evident que es van haver de fer normes per fer respectar els drets de les persones i dels treballadors, que han arribat fins als nostres dies. Convé pensar en si s'arribarà a perdre tota una labor que va començar amb la Revolució Francesa, en què passarà amb els drets, en com ens ho farem si el treball ha passat a ser un actiu financer més. Doncs a repassar Inside Job, que el Cineclub va mostrar a l'inici de curs, i a no deixar-se estabornir pel catastrofisme. La cultura i l'ordre de l'Imperi han arribat fins als nostres dies.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT