Des que el ministre d'Economia (Luis de Guindos) va instar els bancs a acceptar la dació dels habitatges hipotecats com a últim requisit per extingir el deute hipotecari contret per clients desesperats i sense solvència possible, en l'univers del Partit Socialista s'han deixat sentir veus lamentant que un pas com aquest hagi estat iniciativa de la dreta. Un lament que convertia en retret en evocar una altra iniciativa presa, també, pel Govern Rajoy, en aquest cas la limitació dels sous dels alts executius d'entitats bancàries que haguessin sol·licitat fons públics per sanejar els seus comptes. «Hauríem d'haver-ho fet nosaltres i no deixar que ho fes la dreta», han vingut a dir José Bono i Josep Borrell. És curiós que aquests dos veterans hagin coincidit a assenyalar la complaguda travessia d'altres dirigents del PSOE amb els grans de la banca; complaença que bé podria il·lustrar aquella coneguda foto d'Emilio Botín, president del Santander, ocupant la butaca principal del despatx de Rodríguez Zapatero en els dies en què l'inquilí de la Moncloa anava sobrat pel món proclamant que l'economia espanyola jugava a la «champions league», havia superat a Itàlia i era a punt d'atrapar a França. Aquell PSOE que va rebutjar una iniciativa parlamentària d'IU i d'UPyD per establir per llei la dació, és el mateix que ara lamenta que hagi estat el PP («la dreta») qui s'hagi fet ressò d'un clam popular.

Crida l'atenció que hagin estat Bono i Borrell -dos homes units per la mateixa destinació política: els dos van poder arribar a regnar en el PSOE i els dos van ser decapitats des de dins a les portes de fer-se amb el poder-, els qui hagin criticat la insensibilitat del seu partit davant l'angoixa dels desheretats, aquells als qui, perdut el treball i perduda la seva casa, els bancs els segueixen reclamant el deute contret a través de la signatura d'una hipoteca. Entre altres raons, potser calgui buscar en aquesta falta de sensibilitat les causes profundes de l'aclaparadora derrota electoral soferta pel PSOE el passat 20 de novembre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.