A Espanya està culminant el procés polític que va acabar pràcticament amb les caixes d'estalvis, l'ocàs de les quals té molt a veure amb les seves males pràctiques en el sector immobiliari, però també amb l'interès de la banca privada per emportar-les per davant en el seu propi benefici. Des del Banc d'Espanya i altres estaments de poder de Madrid també s'han fet molts esforços en el mateix sentit, de vegades amb el demagògic pretext d'apartar als polítics de les caixes, com si tots els polítics electes fossin pitjors professionals que uns tecnòcrates designats a dit. O com si totes les caixes estiguessin controlades per polítics.

A la pràctica, tampoc és aquesta la contradicció, ja que avançat ja aquest procés veiem que en realitat del que es tractava era d'apartar a polítics autonòmics i locals, però no a altres polítics que segueixen campant a pler en el sector financer. Pot donar-se el cas que un ministre del Govern que va cuinar operacions de caixes acabi dictant sentència sobre alguna d'elles, la qual cosa derivaria segurament en un gran escàndol. Donem temps al temps.

Encara aquest diumenge, el president del BBVA, Francisco González, que va arribar a la banca promogut pel PP, deia a ‘El País': «L'èxit depèn de com acabi la reforma (financera) i que no hi hagi actuacions personals o interferències polítiques que l'enterboleixin». ¿Per ventura el seu nomenament fa deu anys no va ser una interferència política del Govern d'Aznar?

Però hi ha més casos. L'exvicepresident Rodrigo Rato, que va celebrar a Gènova el triomf de Rajoy, presideix Bankia, entitat en la qual es van diluir diverses caixes d'estalvis, entre elles Cajamadrid. Fins i tot hi ha situacions més dubtoses: César González-Bueno, nomenat fa poc conseller-delegat de NovaGalicia Banc, avui dia controlat per l'Estat, no solament és nét d'un ministre de Franco, sinó un bon coneixedor de l'entorn de l'extrema dreta.

Comptat i debatut: clar que hi ha polítics en el sector financer, públic i privat, com sempre n'hi haurà. El que hi ha és cada vegada menys polítics autonòmics i locals en el sector financer, a mesura que aquest s'ha anat concentrant.

Per a més informació consulti l'edició en paper.