La manifestació de Madrid no vaig voler perdre-me-la, perquè no em fio gens d'unes informacions sobre assistència que solen diferir en deu o vint vegades unes d'unes altres. L'important em semblava que era veure i viure la gentada i el clima que allà s'anava a respirar. Doncs bé, no recordo res semblant des de les grans manifestacions contra la guerra de l'Iraq. Que no m'ho expliquin, que no m'enganyin. Que no s'enganyi el Govern a si mateix, que aquesta és la pitjor recepta imaginable. Que se'n recordin dels últims temps de la seva etapa anterior, i això que venien també d'una majoria absoluta. La major part dels centenars de milers d'espanyols que hi havia als carrers de Madrid i d'altres 56 ciutats no havien anat a votar el 20-N, ni tampoc molts altres centenars de milers. Aquesta és la clau de la victòria del PP, que ens va semblar escandalosa abans de fer els còmputs de votants i abstencionistes. És l'enorme franja que pot decidir el futur polític d'aquest país.

El més destacable de tota aquesta història és que tal cosa succeeix quan ni tan sols s'havien complert dos mesos de la presa de possessió del Govern de Rajoy. Però és que l'anomenada reforma laboral és alguna cosa tan inaudita i monstruosa que és capaç d'emportar-se per davant a qualsevol Govern amb qualsevol resultat electoral que hagi tingut.

El que està passant és capaç d'emportar-se per davant fins i tot les seguretats del Partit Popular de guanyar les eleccions d'Andalusia. És molt probable, però anem a veure-ho. Molt depèn del que vagi succeint amb l'economia a Europa, molt però no tot, clar. I menys si es confirmen els temors d'aquesta altra gran ofensiva de retallades i destrosses després de les eleccions del proper 25 de març. No vull deixar de destacar, en el capítol positiu del Govern, aquesta carta signada al costat d'altres onze països de la Unió Europea marcant un nou rumb a Merkel i Sarkozy.

Per a més informació consulti l'edició en paper.