• Els resultats d'una anàlisi es poden alterar quan saps que perilla la pensió de jubilació

Posant 25 litres de gasoil i pagant un euro aconsegueixo a la benzinera El racó del Pallars a Rialp el got del capità Haddock de l'edició limitada d'en Tintin. A casa, i amb el got desat en un armari de la cuina,vaig anar-me'n al llit amb un dels còmics creats per Hergé. I em vaig adormir amb els insults del capità Haddock com els pallanga, zapoteca, catacresi, brivall i oficleide i em vaig despertar pensant en eosinòfils, limfòcits, neutròfils, monòcits i eritròcits. Aquestes paraules són iguals de complicades que les altres però no estan en un llibre sinó en el full que la metgessa va omplir amb creuetes perquè el portés al centre d'atenció primària.

Avui toca anàlisi de sang per comprovar si els leucòcits i les plaquetes continuen en caiguda lliure, com la taxa de natalitat a Andorra. En l'apartat de bioquímica em penso que faré tot l'alfabet grec però miro la recepta i s'atura a lletra gamma. A la sala d'espera hi ha més gent asseguda mentre li toca el seu torn. En silenci, talment monjos de la trapa. En unes taules hi ha revistes del cor. La Preysler està bella com sempre, Kate Middleton fascina, pel rostre de Julio Iglesias no passen els anys (però sí el botox) i la infanta Cristina, fidel als vots matrimonials, està al costat del seu marit en l'adversitat i els mals moments. La revista no diu res de la riquesa i la pobresa. També hi ha un diari que més aviat sembla un camp de mines antipersona perquè hi ha una incautació de tabac d'algú que circulava amb la fàbrica de cigars al cotxe per Andorra la Vella sense tenir la corresponent llicència, un altre que es dedicava a caçar amb paranys de cep a Encamp, una reclamació per una desqualificació en una cursa de cotxes, i una desaparició de diverses guardioles amb donatius per Laika que estaven dipositades en botigues. La notícia més destacada, però, és que el president del consell d'administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social anuncia que els que ara tenim 50 anys no cobrarem pensions si no es fan algunes modificacions. Sento que em comença a bullir la sang com a la cançó del Serrat d'Ara que tinc vint anys i em temo que en comptes d'enviar-la al laboratori l'hauran d'utilitzar, barrejada amb cotna i pa, per fer botifarra negra. Sortosament i abans que la sang arribi al grau d'ebullició i el plasma es condensi o s‘evapori i els eosinòfils i eritròcits es desintegrin, em criden perquè passi a la sala de consultes.

Ofereixo la cara interna del braç a la infermera que l'escanya amb una goma a l'alçada del bíceps perquè es manifesti la vena, igual que un esperit. Entra l'agulla trencant la barrera de la pell que, segons informa la infermera, és molt dura, característica que fins aquell moment creia que només era aplicable a la meva cara. Superada la pell, l'agulla penetra en el vas del qual extrau uns centímetres de plasma, plens de leucòcits, lletres gregues, plaquetes, reticulòcits i bandes. Mentre, penso en el soroll de la fullaraca sota les sabates plenes de bitllets de 500 euros que algú va intentar evadir per la duana espanyola, el perfum del sotabosc, els primers fruits de la tardor i el conill d'Alícia en el país de les meravelles que, amb el rellotge a la mà, corria desbocat cridant: «¡arribo tard, arribo tard!». Falten cinc minuts perquè vingui el transport del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària per endur-se les mostres cap al laboratori de l'hospital. Surto amb 135 euros menys, el mínim de supervivència de sang, i amb la sensació que alguna cosa ha marxat del meu cos sense tancar les finestres abans de fugir. Com una vivenda deshabitada, però amb la televisió encesa i una aixeta de l'aigüera gotejant. O com l'esquelet de l'edifici Astra a la Massana o una adaptació d'aquell conte de Bellow en què hi ha aquella noia que t'atrau al seu dormitori i un cop allí, ja nu del tot, veus com ella se'n va i et deixa sense la roba que ha llançat per la finestra.

Decideixo anar a esmorzar perquè acostumat a fer-ho a les set del matí, ara mateix em menjaria l'herba artificial de la plaça de Calonge, i veig que hi ha aparcat el cotxe que ha vingut a recollir els tubs. Les retallades encara no han afectat el transport perquè en el seu lloc hi hauria un carro amb un cavall o un colom missatger que aprofitaria l'única cosa positiva de la crisi, que és la millora en la qualitat de l'aire per traslladar, per via aèria, els meus reticulòcits. Se'n van amb cotxe i jo a peu en la direcció oposada. Part de la teva sang per un costat i el teu cos per l'altre. Els limfòcits i els neutròfils cap al laboratori de l'hospital i el got del capità Haddock cap a les escombraries. En arribar a casa em faig un suc de taronja i al netejar el vas se'm trenca. Aeròlit recautxutat, ceballot, viviseccionista, patagó, tros de tifa interplanetària amb ulleres, filibuster, banda d'encenalls de pallús amb confitura d'eriçó, protozous, logaritme caragirat, aprenent de dictador amb salsa de coco...Trigaré dies en tornar a la benzinera del Pallars. Haig d'estalviar per a la jubilació.

Per a més informació consulti l'edició en paper.