parlar de quaresma al nostre temps, sembla que no tingui massa sentit i més quan hi ha tantes persones, especialment entre els joves, que ni tan sols saben què és, perquè no n'han sentit a parlar mai. Si afegim que hi ha molts adults als qui no els diu res, o els deixa en una indiferència absoluta, podríem concloure que la quaresma és una cosa passada, que solament existeix en el record d'alguns. En uns temps en els que el cos s'ha convertit en allò més important que tenim i la sensualitat en el paradigma de la felicitat, a qui li ha d'interessar l'esperit? I no obstant això necessitem temps per pensar, reflexionar, meditar, parlar ni que sigui amb nosaltres mateixos. Hem donat l'esquena al creixement interior, que s'aconsegueix amb la renúncia, i ens hem centrat en el creixement exterior, molt més complaent. Hem experimentat un hipercreixement cap afora mentre patíem un nanisme interior. De vegades busquem en cultures exòtiques allò que no hem sabut descobrir a la nostra. La quaresma proporciona aquesta possibilitat d'introspecció i d'acció bassades en la caritat (l'amor), el dejuni (la renúncia) i l'almoina (compartir amb qui va just o no en té). Practicant (posant en pràctica) aquestes tres vessants hom aconsegueix recórrer part del camí que porta a la maduresa (ser més fort i lliure). Aconseguir les coses sense entrenament és impossible. Aquest temps de quaranta dies, està dedicat a l'entrenament. Per exemple per entrenar l'amor es pot fer el propòsit d'estimar més la dona, però no pas al llit que és molt fàcil, sinó fora, que és molt més exigent. Podem entrenar també la renúncia. Un pot renunciar a les malediccions vers els altres que puguin sortir de la seva boca, mirar de fer-se un rentat, no pas al dentista, sinó a casa seva, per tal que li surtin benediccions (bones paraules). Es pot renunciar també a passar part del temps veient i escoltant les bajanades que les caretes televisives diuen en determinats programes d'aquells que han venut la seva dignitat per cinc minuts de fama. El compartir és l'altre exercici proposat. Un pot renunciar un xic als bens que té, per exemple jugant menys a la loteria, i oferir-lo als qui no els hi arriba per temptar la sort. O pot compartir allò que tots tenim, el seu temps, la seva companyia, la seva escolta, la seva comprensió amb qui habitualment l'envolta i en té necessitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.