Aquesta setmana el cap de Govern ha tornat a fer la mateixa jugada que quan era cònsol d'Escaldes-Engordany, donar feina als aturats inscrits al Servei d'Ocupació donant feines de treballs a la comunitat.

Llavors va ser una acció oportuna i ben acollida, i no dubto que aquest any també ho serà. De fet, sense anar més lluny, aquest tipus d'actuació l'ha integrat el Govern espanyol en la nova reforma laboral aprovada fa només dues setmanes. La situació és crítica perquè no hi ha prou amb les prestacions per desocupació ni les polítiques actives d'ocupació formant els aturats en altres sectors econòmics.

Gestionar en temps de crisi no és fàcil ni en una empresa privada, ni des del capdavant de les institucions públiques. Però si hi ha quelcom que no s'ha de fer és eludir la gestió dels problemes entrant en eterns debats polítics.

Els pressupostos de les administracions comunals han reduït les seves despeses corrents i han rebaixat a la meitat les inversions previstes per a aquest any. Tot i així, no serà suficient, per això els cònsols d'Escaldes-Engordany i d'Andorra la Vella ja estan treballant en la mancomunió de serveis, que al meu entendre no serà plenament efectiva fins que no tinguem implementat sense tabús una àrea metropolitana.

En aquesta situació, no deixa de descoratjar-me el paper de l'oposició. Quan tenen l'oportunitat de treballar en la gestió de la crisi, com ha estat amb la llei de la CASS, treuen a la palestra enquistats debats polítics com el de la nacionalitat o el de l'avortament. Les dues qüestions són essencials, i ambdues es podrien tirar endavant amb voluntat política. Però tot i que una cosa no treu l'altre, es veu com a la oposició li resulta més fàcil fer política de butaca que gestionar treballant amb propostes concretes per intentar arribar a consensos que els facin prevaldre la seva capacitat política.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.