No és temps de vagues
Convocats pels sindicats, milers de ciutadans van sortir al carrer el diumenge demanant al Govern que aturi la reforma laboral aprovada fa deu dies.
El mateix dia i a la mateixa hora, a Sevilla, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, justificava l'ajust de la normativa laboral com el pas imprescindible per dinamitzar el mercat de treball.
El PP va obtenir el suport majoritari dels votants en les eleccions celebrades el passat 20 de novembre i, per tant, el Govern que va sorgir de les urnes està legitimat per impulsar aquesta o qualsevol altra reforma de les nostres lleis.
Això ningú ho discuteix, però, amb cinc milions d'aturats i l'economia en fase de recessió, no ens convé entrar en una etapa d'inestabilitat generada per mobilitzacions instades pels sindicats. La democràcia és un règim d'opinió pública i el Govern ha de tenir prou cintura o olfacte com per atendre algunes de les propostes que plantegen els líders sindicals Cándido Méndez i Fernández Toxo.
D'altra banda, els dirigents sindicals han de ponderar molt l'abast de les mobilitzacions per a no danyar el clima de confiança necessari per iniciar la recuperació econòmica. Per descomptat, Espanya no està ara com per convocar la vaga general que reclamaven alguns manifestants.
La pau social és un bé per a la democràcia. Mantenir-la, també és tasca dels governants. Se senten veus faltades de mesura que emplacen el Govern a desentendre del que diguin els sindicats i el carrer perquè entenen que l'única veu que compta és la que s'expressa el dia de les eleccions.
Sent cert que és de les urnes d'on prové la legitimitat per exercir el poder, no ho és menys que en democràcia tota veu expressada sense violència hauria de ser atesa. Tinc per a mi que Mariano Rajoy, que mai va ser polític de tarannà autoritari, trobarà el registre per donar curs a alguna de les reformes de la reforma laboral que plantegen els sindicats. La pau social, bé mereix un esforç per part de tots.
Per a més informació consulti l'edició en paper.