• Si més persones del que és normal agafen una calipàndria, ja es parla de pandèmia

Hem esdevingut éssers addictes a les crisis, a les alarmes i a les onades de terror que rebem cíclicament en forma de grips de pollastre, o vaques o porcs. Aquest any ha tornat puntual a la seva cita com les orenetes a la primavera. A Andorra és manté en el llindar epidèmic i pel moment és anònima, però si a tot arreu continua deixant gent al llit durant tres o quatre dies, els experts internacionals potser no trigaran a batejar-la com a nova, mega nova, plus ultra o amb una combinació de xifres i lletres com aquell Ah1N1 que era similar al famós i antic joc de barcos fins que et tocava i t'enfonsava convertint-te en un infectat com el Jim de 28 días después.

Tot s'inicia quan les articulacions comencen a enviar missatges de defalliment, tens fred i mal al cap; sembla com si el tinguessis dins d'una campana, el nas se't tapa i s'irrita, el refredat és de talla XXL, la tos provoca despreniments a les carreteres de les muntanyes rocoses, la boca és aquella planta seca i oblidada al balcó durant les vacances d'estiu, pateixes un atonyinament muscular i els calfreds de la febrada. Durant uns dies, la sèrie de televisió de la teva vida no és Arròs covat sinó arròs bullit.

Amb les poques forces que tens, escoltes la ràdio per saber si les autoritats sanitàries promouen campanyes com aquelles que ens instaven a evitar qualsevol contacte físic, a saludar-nos sense fer-nos besades, abraçades ni encaixades de mà, ni tocar l'aigua de la pila de les entrades de l'església, no fos el cas que ens desintegréssim. Més que campanyes, semblaven el diluvi universal, el cataclisme d'Abbatia, el monstre Cthulhu de les novel·les de Lovecrfat, els quatre genets de l'Apocalipsi i el trio de les Açores convertits en grip aviària, grip porcina o altres coses amb noms espantosos com l'encefalopatia espongiforme o la febre aftosa. Com si no en tinguéssim prou amb éssers sobrenaturals, espècies alienígenes, agències de qualificació, monstres, déus, organitzacions secretes, primes de risc i assassins llegendaris, cada any ens arriba l'amenaça d'una grip que ha mutat o que té un nou component diabòlic. Els governs compren milions de vacunes, la gent fa cua perquè els la posin i la nostra existència pot ser tan perillosa com la de Bruce Willis a La jungla de vidre.

Poc a poc l'alarma es va desinflant fins a convertir-se en una pellofa ridícula i pansida que se situa al mateix nivell del perquè certs tipus d'escarabats intenten aparellar-se amb unes ampolles de cervesa australiana o el perquè no hi ha evidència del contagi dels badalls en les tortugues de potes vermelles.

Si més persones del que és normal agafen una calipàndria, ja es parla de pandèmia que és un eufemisme. Des que els assessors del reis d'Espanya es van inventar allò del «cessament de convivència temporal» per explicar que la infanta Elena havia partit peres amb el seu marit, s'ha posat de moda disfressar la realitat. Així diem neteja ètnica per genocidi, concurs de creditors per suspensió de pagaments, reajustament de plantilla per acomiadament, home de color per negre, establiment penitenciari per presó, intervenció militar per guerra, solució final per crim, mètode de persuasió per tortura, privació sensorial per asfíxia induïda, productor per obrer i danys col·laterals per víctimes civils. Per això quan et cures d'una grip i ets conscient que has sobreviscut a una pandèmia universal, urbi et orbe, saltes del llit com el Manelic de Terra baixa quan s'enfronta al món amb el seu mític «¡he mort el llop!». I l'has hagut de matar seguint les instruccions del Ministeri de Salut i Benestar: que els antibiòtics no curen i tampoc no serveixen per prevenir el refredat ni la grip i, que aquestes patologies no són motiu per acudir al servei d'urgències.

Ser obedient et donarà dret a ser enquestat per un d'aquests estudis als quals són tan aficionades les universitats americanes o angleses quan prediquen que creuar els braços alleugera el dolor o el d'una psicòloga de la universitat de Virgínia sobre els hàbits dels infants. Aquest treball vol demostrar que els nens després de veure un capítol de Bob Esponja són incapaços de resoldre problemes de lògica elemental. Té tan poc valor com esbrinar per què les dones embarassades no cauen cap endavant, per què les puces dels gossos poden saltar més alt que les dels gats o valorar els danys que els óssos formiguers poden causar en una excavació arqueològica. Hi ha una obsessió malaltissa per calibrar i jutjar el valor de l'emoció. Després d'escoltar la interpretació de les suites de Bach, de Gerard Claret, no serveixo per a res, ni per resoldre un maleït problema de lògica elemental. No em cal cap estudi de Michigan State, d'UCLA, de Yale, d'Ohio o de Carolina del Nord per determinar que les emocions intenses m'alteren la capacitat reflexiva. La grip també. H

Periodista