Per als pares que no estan separats, els estius dels seus fills solen ser com els que vam passar quan encara érem uns marrecs, època en què marxàvem unes quantes setmanes de colònies o amb els avis per trencar l'exigent quotidianitat de la temporada escolar. Distreure's amb sol i platja i adquirir noves referències que amplien les seves experiències i el tot el seu imaginari.

És un temps en què els pares recuperen certa llibertat d'horaris revivint aquells temps sense fills, disposant d'unes hores de més per fer exercici, passejar o llegir, quan normalment tocava fer de taxista o preparar el sopar per anar sempre a punt i hora.

Amb tot, quan solament fa dos dies que els fills han marxat, ja se'ls troba a faltar. Quan no els veus pul.lular per casa és com si hi manqués l'espurna de la vida, s'enyoren les emprenyades d'abans d'anar a dormir o els somriures inesperats que provoquen els fills per mitjà de qualsevol ximpleria.

Aquest sentiment de buidor s'incrementa en els casos dels pares separats. En el meu cas, des de fa deu estius visc aquestes sensacions que han passat per tots els colors. Des de les angoixes en què volia posar un localitzador GPS a algun dels seus ninots per saber on seria, i així assegurar-me que podria localitzar-la si no la tornaven, a haver de trucar cada dia per saber que estava bé.

I és que, als estius, la relació entre els pares separats es fa un xic més difícil. El pitjor és quan s'arriba a fer xantatge emocional utilitzant els fills com a penyora. És un comportament totalment mesquí que desestabilitza tant els nens com les respectives famílies. Davant d'aquestes situacions, el que sempre m'ha funcionat és no perdre el nord, mantenir les decisions i actuar amb molta tranquil.litat. Convé tenir moltes dosis de paciència perquè al cap i a la fi els nens retornaran, segurament, fins i tot abans del previst. Llavors, tot i que potser hauran passat per situacions difícils, la nostra estimació els reconfortarà de nou.

Per sort, sovint, amb el pas dels anys arriba la normalitat. Tot i que és precisament la confiança el valor que es va trencar al seu moment, fos pel motiu que fos, s'acaba acceptant certa confiança amb l'altre. Convé no oblidar que els fills necessiten que se'ls mantingui la normalitat, i per això se'ls ha de facilitar que puguin parlar amb els pares o mares, per evitar que se'ls trenquin les referències emocionals dels qui els cuiden durant tot l'any.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.