Ho necessitàvem. Fa mesos que estem immersos en aquest marasme de la recessió i tot ho veiem negre. Quan hi ha un esdeveniment del tipus de la Copa del Món d'esquí femení, en el que tot surt bé, tothom queda content, tots en parlen positivament, sembla que haguéssim recuperat la il·lusió. M'agrada que hagi estat un prova femenina, que els protagonistes, esquiadores de diferents països, fossin noies perquè tenen un punt de benevolència que els fa veure el costat positiu de les coses. I no solament han estat elogis per les pistes, també per al país. Veure les esquiadores somrients a les pistes i també fora, llegir els comentaris que han posat als seus blogs, dóna una idea del nivell de satisfacció de les participants. Tenir les primeres figures de l'esquí femení ha estat un gran què. Que les cadenes esportives de televisió retransmetessin les proves durant el cap de setmana ha permès que se'ns veiés en molts indrets del món com un país muntanyós i blanc. També el temps ens ha ajudat perquè les últimes nevades han contribuït a la idea de que som un país en el que la neu és un habitant més. L'èxit ens ha fet somiar i sembla com si de que cop i volta haguéssim recuperat les ganes col·lectives de nous projectes, de treballar en un camp, el de l'esquí, que és el nostre. Hem recuperat per uns dies aquella sensació de que tot és possible, que tot es pot fer, que no cal pensar en els condicionants econòmics que tan presents són ara en tots els àmbits. És com si haguéssim tornat als temps en els que la nostra màxima preocupació, la de tots plegats segons les enquestes del CRES, era aquella de les cues que havíem de patir en la circulació. El temps, les circumstàncies, ens ajuden a veure que allò que consideràvem un inconvenient perquè causava molèsties, era només un petit peatge de la prosperitat. Ara que hem viscut, gairebé tots, les urpades de la crisi, hem elevat a la categoria de preocupacions coses veritablement importants. Com voldríem tornar a patir sovint les cues! Aquelles cues que portaven riquesa i ens permetien estar en el lloc dels països privilegiats per la seva renda per càpita. Per això aquesta setmana ha planat l'optimisme, perquè hem viscut allò que vivíem no fa gaire: que molta gent estrangera veiés el nostre aparador molt ben adornat i li agafessin ganes d'entar-hi quan el veia.

Per a més informació consulti l'edició en paper.