Aquests darreres dies el vent ha bufat fort i la ventada se'n ha endut el fred. Un fred intens que feia temps que no patíem i que a molts pobles ens ha deixat sense aigua i sense calefacció i els que volíem veure nevar ens hem quedat amb les ganes. En canvi el vent sí que l'hem patit, a mi no m'agrada gaire, doncs al marge d'incrementar la sensació de fred, encara que la temperatura sigui inferior, em fa por i em produeix esgarrifança i sempre penso amb la pobre gent que no té una teulada o una flassada per abrigar-se. El que és més greu és que al costat d'aquestes ventades meteorològiques hi ha hagut una gran ventada política a nivell de l'Estat espanyol, de la Generalitat de Catalunya i dels Ajuntaments. Una ventada que donant la culpa a la crisi s'està emportant moltes coses a les quals ens havíem acostumat, algunes certament prescindibles, d'altres vulneren drets irrenunciables. A Madrid s'ha aprovat per decret una reforma laboral molt discutible, que d'entrada deixa les mans lliures a les empreses per aplicar l'acomiadament més barat. Si fem una mica de memòria històrica recordant el moviment obrer i el llarg camí recorregut des de finals del s. XVIII fins a l'actualitat on s'havia arribat a una situació de consens amb els convenis col·lectius entre empresaris i treballadors, ens trobem que aquesta reforma és més aviat una contrareforma que pot acabar amb el Dret Laboral a Espanya. Considero que no és prou ètic seguir a ulls clucs els dictats dels mercats financers i de la sra Merkel. !Si us plau: pensem una mica! No hi ha ningú entre la gent que mana que no es doni compte que tanta tisorada, tanta reducció sobre els treballadors i les classes mitjanes no ens porta enlloc. No crec que sigui vàlida l'argumentació que diu que l'atur és provocat per la legislació laboral doncs no fa tants anys amb la mateixa legislació hi havia més feina. A Catalunya, CiU de bracet amb el PP pacten els pressupostos de la Generalitat. La qüestió és saber on ens durà doncs si per una banda CiU i PP semblen partits antagònics, per altre però es posen d'acord per aplicar mesures no equitatives, amb noves taxes que graven a la majoria com el cànon de l'aigua, la taxa de la justícia, l'impost sobre les medecines, i en canvi no es graven els dipòsits bancaris. ¿No se pas cap on anem?

Per a més informació consulti l'edició en paper.