El García Marquez jove, de 23 anys, en un dels seus primers articles al diari El Universal, el va descriure amb exactitud... «Por fin, después de haber vivido un año entero sometidos a la fastidiosa vigilancia de la cordura, llega el instante en que se nos garantiza el derecho a volvernos locos... El carnaval nos permitirá vestirnos, disfrazarnos en la forma en que secretamente lo hemos deseado durante los días ordinarios. Así, vestidos como habríamos querido estarlo siempre, habríamos sido trasladados a un sanatorio. Ahora no. Quizá porque el ejercicio del derecho a ser loco es el único que nos permite sentirnos completamente normales».

Així és com viu molta gent el carnaval. Només fa falta veure les imatges de la gent gran durant la celebració del carnaval d'Encamp. I és que Encamp s'ha guanyat el dret a tornar-se boig, amb l'historial de bogeria de més de tres generacions.

De fet, una de les vedets d'aquest carnaval i que ho és per a molta gent sens dubte, el seu Diari de Carnaval. Una publicació treballada a fons pel jovent de la comissió de festes i sobretot pel programa photoshop. És divertit perquè, a l'igual que passava abans amb alguns diaris, la gent se'l va passant de mans. No hi ha una sola pàgina, que no deixi de procurar-te un somriure.

Perquè d'això tracta el carnaval, de somriure, per diversió, somriures d'un mateix i de l'altre, sense por, perquè encara que algú li pugui semblar de mal gust, la veritat és que al final et fa somriure.

De fet, tal com diu Gabo, cinquanta setmanes de normalitat són excessives. Per això funcionen tant bé els programes d'humor satíric de les televisions del sud, com Polònia o Crackovia... Estic segur que més d'un grup de teatre amateur estarien encantats en fer algun programa similar per a la nostra televisió (segur que la nova direcció s'atreviria a programar-ho). Perquè necessitem treure ferro d'aquestes situacions, i riure i somriures dels augments de sous, de les tisorades, dels polítics, dels funcionaris, de la PIME o la CEA, com de qualsevol de nosaltres. Mentrestant, aprofitem per somriure amb les bretolades i la sàtira política del Diari de Carnaval, perquè quan s'acabi i pengin a Sa Majestat Carnestoltes, de nou la normalitat s'imposarà fins l'any vinent.

Per a més informació consulti l'edició en paper.