• Un magnant espanyol va encarregar cap al 1914 un els primers cinemes d'Àsia

Foto: NOE

L'arquitecte espanyol Abelardo Lafuente (1871-1931), un dels més reeixits en l'edat daurada de Xangai, en els rics anys vint de la Xina colonial, va construir cap al 1914 un els primers cinemes d'Àsia per encàrrec del magnat espanyol Antonio Ramos, la ubicació ha estat redescoberta ara.

L'arquitecte madrileny, que es va fer un nom en el continent i va introduir l'estil morisc espanyol a la Xina, va aixecar el cinema Olympic, després reanomemant Embassy, ??al centre de la ciutat, segons va explicar Álvaro Leonardo, el jove arquitecte valencià que va descobrir fa poc la història oblidada de Lafuente.

Leonardo, de 32 anys, i instal·lat a Xangai des del 2009, es va obstinar a esbrinar tot el possible quan va veure el nom de Lafuente esmentat en un antic article periodístic sobre espanyols a la Xina, i en només dos anys ha identificat ja sis edificis de la seva autoria , i ara també on era aquell cinema.

L'edifici va ser demolit cap a finals dels anys vuitanta, i actualment s'aixeca en el seu lloc, sobre exactament la mateixa planta del cinema original, una torre d'oficines amb façana de vidre, però segueix a tocar de dos edificis de Lafuente que encara es conserven.

Es tracta del Club Jueu, d'estil internacional, una de les primeres construccions del madrileny a la Xina, i dels garatges de richsas (palanquins rodats) de la companyia Star, del magnat amb passaport espanyol Albert Cohen, la façana d'arcs moriscs es conserva sota els cartells de restaurants que allotja avui el local.

«Gràcies a que m'han permès consultar els arxius de l'Oficina de Construcció Urbana de Xangai he pogut saber la numeració de l'època, i vaig comprovar que en el número 125 del carrer Bubbling Well Road (avui Nanjing Xi Lu) havia els garatges Star , en el 126 el Club Jueu i en el 127 el cinema Olympi», explica Leonardo.

Allà, a l'avinguda comercial més llarga del món, prop del seu encreuament amb l'actual Shimen Er Lu, s'aixecava aquella sala, una de les primeres d'Antonio Ramos, que es va convertir després en el rei dels cinemes del Xangai de l'època, fins que va tornar a Espanya el 1927 i va aixecar a la Gran Via madrilenya l'emblemàtic cinema Rialto.

Ramos va crear a principis de segle els primers teatres de la Xina dedicats només a la projecció de cinema, com el Hongkew (després anomenat Teatre Xina), el Victòria, també construït per Lafuente, i l'Olympic, que segons els càlculs de Leonardo després de veure els plans devia tenir «entre 250 i 300 butaques».

La seva ubicació era immillorable, en el primer carrer on els estrangers van poder comprar terrenys en propietat, i molt a prop de la concessió colonial internacional i l'hipòdrom britànic, convertit després de l'arribada del comunisme el 1949 en l'actual Plaça del Poble.

Hi va haver fins a set cinemes de Ramos a Xangai, almenys dos d'ells de Lafuente, i de l'Olympic hi ha constància que estava funcionat el 1914, quan probablement va obrir les seves portes, i encara que el 1927 va passar a mans xineses, el local va seguir funcionant com a sala de projeccions fins a la seva recent demolició.

Leonardo va poder confirmar la seva ubicació amb una foto antiga de l'interior del cinema i una altra de l'exterior, de quan ja havia canviat el seu nom a Embassy, ??a mitjans dels anys vint, i amb un llibre amb les plantes de set cinemes històrics de Xangai.

«Comparant les plantes d'aquests cinemes amb la foto que jo tenia vaig arribar a la conclusió que l'únic que tenia en planta el mateix sistema estructural que en la imatge era el teatre Olympic», va revelar.

«L'exterior era d'estil internacional, però l'interior tenia una decoració amb arcades d'estil morisc, com les dels cinemes d'Espanya en aquell moment», va descriure Leonardo, l'estudi, Polifactory, va dedicar una exposició a Lafuente el desembre passat, quan es van complir 80 anys de la seva mort a la ciutat oriental.

Entre els seus descobriments de les últimes setmanes està també el dels plànols d'un edifici d'apartaments de tres plantes que Lafuente va construir al costat de la casa de Ramos, la principal obra conservada de l'arquitecte, en l'actual districte de Hongkou, on ara hi ha una planta més i prop d'una trentena d'habitatges.