Només la mar diu quan un vaixell és bo i serà el temps -un any, tal vegada una mica més- qui dirà si la reforma laboral serà capaç de crear ocupació tallant la sagnia que ens ha portat als més de cinc milions d'aturats que avui té Espanya. El Govern de Mariano Rajoy ha complert amb inusitada celeritat una de les seves promeses electorals: reformar la legislació laboral, però en fer-ho ha incomplert un altre dels seus compromisos polítics: no abaratir l'acomiadament.

En els mesos previs a les eleccions, Rajoy i amb ell Montoro i la resta dels dirigents del PP es van cansar de dir que si el PP arribava al Govern «mai» abaratiria l'acomiadament. Ho han fet. Amb l'entrada en vigor de les mesures aprovades divendres passat pel Consell de Ministres, un empresari podrà prescindir d'un treballador havent d'indemnitzar-li només 33 dies per any treballat (abans era 45) i si l'acomiadament es produeix en raó que l'empresa porta tres trimestres sense beneficis l'acomiadament únicament aparellarà 20 dies d'indemnització per any. Amb la reforma, el centre de gravetat de la normativa laboral, situat fins ara en els treballadors i els seus drets, pansa a ser ocupat pels empresaris al mateix temps que els sindicats perden poder d'intermediació (les empreses poden despenjar-se dels convenis sectorials) i, per tant, relleu en els processos de negociació. La reforma i l'abaratiment de l'acomiadament afavoreix, sobretot, a les grans empreses (sector financer, empreses de telefonia o mitjans de comunicació amb projectes d'ERE en portes).

Per fer un pas tan dràstic com el que comporta la reforma el Govern sembla haver interpretat al seu favor dos factors ambientals. El primer, el suport polític massiu obtingut pel PP en les tres últimes eleccions celebrades -suport que porta implícit la laminació, temporal, de l'oposició que suposa el PSOE. El segon, i no menys important: la pèrdua de credibilitat i la minva de seguidors que pateixen els sindicats. En això devia estar pensant Rajoy quan es va confiar al comissari Oli Rhen: «Sé que em costarà una vaga general...». En fi, l'opinió pública és canviant. Si la reforma aconsegueix dinamitzar el mercat laboral i redueix la sagnia de l'atur, el personal no li passarà factura política al PP. En cas contrari, Rajoy haurà arriscat massa en l'envit, la partida canviarà de signe i els electors li recordaran les promeses trencades.

Per a més informació consulti l'edició en paper.