Una de les majors sorpreses que es va dur Aznar durant la seva presidència de Govern va ser quan 500.000 aragonesos, gairebé tants com habitants viuen en aquesta ciutat, es van concentrar a Saragossa per protestar pel Pla Hidrològic Nacional. Com res succeeix per casualitat cal conèixer dues circumstàncies: el PHN es podria haver anomenat el PTE (Pla Transvasament de l'Ebre) perquè era el transvasament del riu el que ocupava la major part de l'informe, i, una altra conjuntura a tenir en compte va ser que es va cometre la impertinència de no consensuar amb les administracions o autonomies de les conques afectades.

Per descomptat que els propietaris de l'aigua no són els que viuen a les ribes dels rius, com els propietaris de la mar no són els territoris que s'assenten al costat de la costa, però convé no perdre's en el simplisme, perquè hi ha molts factors a estudiar . El primer d'ells és el cost. L'aigua no baixa cap a Almeria, encara que veiem al mapa d'Espanya que Almeria és a baix i l'Ebre amunt, sinó que, després de les caríssimes obres d'infraestructura, cal seguir gastant molta energia perquè ascendeixi l'aigua de la llera i després baixi . El segon és que caldrà calcular si és rendible posar preus polítics a l'aigua –molt més baixos del seu preu real– per a una agricultura amb costos de productivitat que no són competitius, i ens passi que, de la mateixa manera que és més barat portar carbó de Sud-àfrica que extreure'l de les mines espanyoles,igual és molt més barat el tomàquet marroquí que el murcià. Un altre factor és la sostenibilitat de la Mediterrània, és a dir, preguntar-nos fins a quin punt, en cas que torni a demandar-se turisme, suporten les nostres costes més murs de ciment i maó.

Diu Cañete que el Pla estarà traçat a finals del 2013. És temps suficient perquè tots aquests plantejaments s'estudiïn amb racionalitat i evitem enfrontaments on l'emoció superi a la raó.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.