191 milions d'euros és el preu pagat, ara fa uns mesos, per una pintura de Cézanne. Gairebé dues terceres parts dels ingressos previstos en el pressupost del Govern d'Andorra pel 2012. Davant d'aquesta quantitat –i d'altres que, sense arribar-hi, superen les tres xifres pel que fa al nombre de milions d'euros pagats per altres obres d'art– resulta inevitable posar-se qüestions. Moltes qüestions.

¿Com és possible que hi hagi algú –encara que es tracti de l'emir de Catar– disposat a desemborsar una quantitat similar per una obra d'art? ¿Quin és el motiu o els motius que l'han empès a fer-ho? Aquestes són dues de les que ens podem posar d'entrada, més enllà d'altres consideracions de tipus més ètic que ens venen immediatament a la ment –i que segurament són les primeres que ens hauríem de plantejar.

Diuen que aquesta adquisició forma part d'una política estatal per convertir l'emirat en un centre cultural de referència. Potser sí. És un argument creïble. Però, ¿és raonable fer-ho a qualsevol preu? Perquè aquesta xifra supera, i de molt lluny, altres adquisicions fetes en els darrers temps i que ja semblaven allunyades de la raó. ¿És raonable sacralitzar un llenç –encara que es tracti d'una obra mestra d'un pintor universalment reconegut– d'una forma tan escandalosa? També diuen que l'obra serà accessible al públic, en un museu que obrirà les portes l'any vinent. Això significa que, almenys, no es passarà cinquanta anys tancada als soterranis d'un banc, com sembla que és el cas d'una obra de Miró que ha de sortir a subhasta durant aquests dies. Pot ser un altre argument.

Sense cap mena de dubte, els sentiments que puguem experimentar al respecte d'aquesta acció han de ser, forçosament i com a mínim, contradictoris. Quan la passió o «raons d'Estat» han de «justificar» segons quines accions, és fàcil que la desmesura o la irracionalitat apareguin de forma sobtada. I és precisament en aquest moment quan fa acte de presència la paraula màgica i omnipresent: és el mercat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.