«Si la Candelera riu, el fred és viu. Si la Candelera plora el fred és fora».

Certament que en aquest nostre racó del Pirineu la vella dita de la Candelera aquest any s'ha ben complert. A la Seu, amb un fred intens la Candelera ha fet una gran rialla, i malgrat totes les previsions de moment aquí, ni ha plogut ni ha nevat (escric aquestes ratlles el capvespre del mateix dia 2 de febrer). Si que han vist la neu d'altres contrades del país, no solament del Pirineu sinó de la terra plana, com si el món estés al revés. La veritat és que he sentit enveja en veure per la televisió paisatges nevats i fins i tot caramells de gel. I he recordat quan a Travesseres els nostres coberts eren blancs immaculats plens de caramells com si fossin estalactites, primer ben solidificades i després el seu degoteig quan es desgelaven i tota la mainada anàvem a estudi amb esclops passant per un camí obert entre la neu. Eren altres temps, érem joves i a l‘hivern nevava, i les muntanyes eren una gran reserva d'aigua. Ara ens hem fet grans i estem visquent un canvi climàtic de proporcions gegantines i a més a més ens costa acceptar canvis que ens fan anar socialment enrera. I em ve a la memòria una cançó de Lluís Llach que pot expressar el desencís del moment: «No era això companys, no era això perquè varen morir tantes flors...» Certament no és el que ens toca viure el que esperàvem que vindria. I en el meu desencís particular la gota que vessa el vas d'un temps dur, és que ni tan sols neva. Sembla que els núvols que porten la neu passin de llarg per damunt de la Cerdanya i l'Alt Urgell. La gent gran no recordem cap hivern amb un Cadí tan poc pentinat per la blancor de la neu. Mai he vist al mes de gener les muntanyes del municipi de Lles el Tossal Bobinà, la Tossa Plana, o la Muga sense gota de neu i mai com aquest hivern he enyorat la seva presència fins i tot les seves molèsties. Diumenge passat vaig tenir el goig de xafar-ne una miqueta a Andorra, a la Fontaneda, però tan poqueta que encara em va obrir més el cuquet del gaudi d'una bona nevada. M'agradaria que nevés, no solament per tots els béns que comporta la neu sinó pel plaer que em produeix. M'agrada molt veure nevar, i rebre en el silenci de la nevada una mena de pau, i un gran esclat de joia interna que és com si la bellesa es fes palpable.

Per a més informació consulti l'edició en paper.