Aquesta setmana s'ha fet pública la disminució històrica de la població resident al país (78.115 persones). De moment en conten 6.900 persones menys, una dada suficientment explicativa per prendre consciència de moltes coses.

En una economia com la nostra, amb una curta història de dades estadístiques, l'evolució de la població és de per si un fidel reflex de l'economia del país. En aquest sentit, el darrer estudi que recull bé aquest fenomen és el coordinat per Mª Jesús Lluelles en el llibre Impacte de la immigració a Andorra, publicat al 2010.

Tots sabem que la població del país va créixer a partir de la construcció de FHASA (l'actual FEDA), va continuar amb el període entre guerres, per eclosionar amb força a partir dels anys cinquanta. Però com que la història ens fa humils a força de repetir-se, ens oblidem sovint que el s.XX el varem començar emigrant, durant tres dècades, un 30% de la població.

D'aquest llibre, un dels estudis és el que varen realitzar dos bons analistes de la economia andorrana, la Mireia Maestre i en Joan Soler. En ells apareix un gràfic que manifesta la correlació entre l'evolució de la població i la despesa total del Govern, estudiant també com la despesa en salut creix per igual en correlació al creixement de la població.

Per la mateixa correlació històrica, hauríem de tenir present com davant d'una disminució de la població severa i davant d'una reducció del volum de turistes que ens han portat a una recessió econòmica, amb PIB's negatius des del 2008, no podem fer altra cosa que aplicar la correlació a les despeses de l'Estat, i de tots els seus organismes que en depenen.

No és un posicionament polític d'esquerres o de dretes, sinó un ajustament correctiu en números per adaptar-nos a la nova realitat.

Durant aquest temps hem augmentat en nombre d'usuaris dels serveis estatals com en el consum de cada usuari. Hem augmentat l'estructura de l'Estat en nombre de funcionaris i d'institucions públiques com en salaris percebuts. Ara haurem de fer a l'inversa, disminuir en tots els conceptes fins arribar al punt d'equilibri. Si no ho fem així, al final, els únics patrioidiotes seran els nostres fills que hauran d'emigrar del país per tenir feina i poder gaudir d'una vida digna.

Per a més informació consulti l'edició en paper.