• El primer apunt és que de l'obra presentada, la realitzada a fora d'Andorra passa a ser del 3,5% al 12%

Per quarta vegada l'obra més representativa d'una bona part dels arquitectes del país, així com les seves reflexions, es registren sobre paper en la revista del Col·legi Oficial d'Arquitectes d'Andorra.

Els divuit anys transcorreguts entre la primera i la quarta permeten fer-ne unes modestes apreciacions.

En l'edició del número 1 o Arquitecturandorra1993 es recull obra projectada des del 1978 i 20 arquitectes mostren 52 obres i quatre projectes. Dels 56 treballs tots són a Andorra a excepció de dues obres (3,5%) que se situen a França. 33 treballs estan encarregats pel sector privat (63,5%) i 23 pel sector públic (19 de comuns, dos de parapúbliques i un del coprínceps).

Per usos 17 corresponen a edificis socioculturals, escolars, esportius, religiosos o administratius, 10 a habitatges plurifamiliars, (cinc conjunts d'edificis i cinc edificis), vuit a habitatges unifamiliars (sis xalets i dues cases de poble), cinc a hotels o aparthotels, set a serveis, tres a actuacions urbanes, dos a discoteques i dos a locals comercials i la resta a varis.

14 dels 56 treballs (25%) són de reforma o rehabilitació.

En l'edició del número 2 o Arquitecturandorra2001 es recull obra projectada des del 1989 i 32 arquitectes mostren 70 obres i 21 projectes. Dels 91 treballs tots es troben a Andorra a excepció de set (7,7%) que se situen quatre a Espanya, un a Cuba i un a la Unió d'Emirats Àrabs i finalment un altre que es pot ubicar a qualsevol lloc. 47 treballs estan encarregats pel sector privat (51,6%), 44 pel sector públic (25 són comunals, 16 de govern i tres d'altres).

Per usos 17 corresponen a edificis socioculturals, escolars, esportius, religiosos o administratius, 15 a habitatges plurifamiliars, 13 a unifamiliars, 11 a museus i arxius, 11 a actuacions urbanes (places, carrers ...), set a locals comercials o despatxos, sis a hotels, sis a bancs, tres a edificis de serveis i dos a plans urbanístics.

33 dels 91 treballs (36%) són de reforma, rehabilitació, remodelació o millora.

En l'edició del número 3 o Andorrarquitectura2005 es recull obra projectada des del 1989 i 38 arquitectes col·legiats mostren 114 obres i 24 projectes.

Dels 138 treballs tots es troben a Andorra a excepció de 17 (12,3%), 16 dels quals a Espanya i un en qualsevol indret.

89 treballs estan encarregats pel sector privat (64,5%) i 49 pel sector públic (26 pels comuns o ajuntaments, 18 pels governs i cinc per altres). Per usos 30 corresponen a edificis socioculturals, escolars, esportius, religiosos o administratius, 30 a habitatges plurifamiliars, 21 a unifamiliars, 14 a hotels, 13 a locals comercials i despatxos, 12 a edificis de serveis, 11 a actuacions urbanes o paisatgístiques, quatre a museus i arxius, dos a bancs i un a altres.

37 dels 138 treballs (26,8%) són de reforma, rehabilitació, remodelació o millora.

En l'edició última del número 4 o Arquitecturandorra2011 es recull obra projectada des del 1992 i 38 arquitectes inscrits al COAA mostren 103 obres i 38 projectes. Dels 141 treballs tots es troben a Andorra menys 17 (12%), 14 dels quals son a Espanya, dos a Àsia i un en qualsevol indret.

98 treballs estan encarregats pel sector privat (69,5%) i 43 pel sector públic (30 per comuns, sis per govern i set per altres).

Per usos 41 treballs corresponen a edificis plurifamiliars o conjunts, 29 a unifamiliars, 25 a edificis socioculturals, escolars, esportius, religiosos o administratius, 14 a actuacions urbanes, 12 a hotels i restaurants, 10 a locals comercials i despatxos, quatre a plans urbanístics, tres a edificis de serveis, dos a museus i arxius i un a altres.

51 dels 141 treballs (36,1%) són de reforma, rehabilitació, remodelació o millora.

L'evolució de la producció arquitectònica en aquests darrers 33 anys ofereix diverses lectures i consideracions i mostra diverses tendències, a part de l'increment del nombre de professionals i de l'obra realitzada. I si bé no permeten treure conclusions exactes si que en permeten de representatives.

La primera observació és que de l'obra presentada, la realitzada a fora d'Andorra ha passat a ser del 3,5% al 12%, i si bé ha anat en creixement suposa poc encara i segurament en els propers anys s'incrementarà més aquest percentatge.

En els darrers anys s'ha perdut la presència d'obra a França o millor es podria dir que s'ha reduït, perquè ens consta que hi ha arquitectes d'Andorra treballant-hi i l'obra a Espanya ha pres la major part de la presència andorrana a l'exterior quedant com a anècdota els projectes o obra en altres països. La qual cosa implica la gairebé nul·la participació en concursos internacionals arreu del món.

L'altra consideració que es fa evident és la baixa pràctica a nivell de disseny industrial i que segurament també es veurà corregida en el futur. L'obertura econòmica del país conduirà necessàriament, pels dos aspectes anteriors, a una major presència a l'exterior.

La preponderància del sector privat per sobre del públic pel que fa al promotor dels treballs, si bé resulta variable, se situa per sobre del 60%, en el conjunt 62,6%.

Si bé es podria suposar aquesta posició del sector privat no es pot menystenir la importància del paper del sector públic que té una elevada presència, segurament justificada en què els tipus d'obra púbica són singulars o permeten la seva singularització i per tant són més fàcils de destacar-se respecte a la resta i més fàcilment seleccionables a l'hora de voler-se fer representar.

A nivell quantitatiu econòmic o de superfície construïda les proporcions deuen de ser altres, clarament inferiors.

Dins del sector públic representat són importants els comuns que abasten el 63% en globalitat dels encàrrecs fets, pel 25% del govern. Amb més precisió es pot veure la importància del sector públic en la dècada dels anys vuitanta, la relació al despertar-se l'interès per la qualitat dels equipaments i serveis urbans.

A nivell dels usos s'ha passat de que els edificis socioculturals, escolars, esportius, religiosos i administratius que es trobaven encapçalant el nombre d'edificis als anys 1993, 2001 i 2005, seguits pels edificis plurifamiliars i unifamiliars queden rellevats a la tercera posició el 2011 passats pels anteriors en el mateix ordre. Dins la variabilitat respecte a la resta dels altres usos cal assenyalar les actuacions urbanes que comencen a destacar-se el 2005 i es posen en quarta posició el 2011 i els plans urbanístics que, llevat d'una aparició el 2001, es situen en cinquena posició el 2011.

L'esdevenidor sostenible del país depèn de si serem capaços els pròxims anys de trobar els models d'ordenació urbanística que es mereix el país concertant la preservació de la natura, les activitats rurals i el desenvolupament urbà.

Totes les diferents tipologies representades evidencien, sí, la realitat dels encàrrecs d'una part del mercat del sector de la construcció però també posen de relleu els àmbits o treballs en què els arquitectes es troben còmodes i segurs en el domini de la seva feina, en ser els treballs presentats una selecció feta pels seus propis autors.

La reforma, rehabilitació, remodelació o millora es manté dubtosa entre el 25% pels anys 1993 i 2005 i el 36% pels anys 2001 i 2011. La pròxima dècada veurà augmentada aquests percentatges per la necessitat d'adaptació dels edificis existents a una major eficiència energètica i a millores de l'habitabilitat i funcionalitat d'un parc que comença a estar clarament envellit.

La radiografia que ens ofereix la revista Arquitecturandorra 2011 ens hauria de servir per a conèixer-nos més en el que dominem i el que no, però també per a projectar-nos millor cap al futur.

Un futur que té de particular que es preveu que sigui molt diferent al que ens podíem imaginar fa uns anys i per tant, raó de més, per a fer-ne una excel·lent prospecció i una raonable prospectiva sense renunciar, en cap moment, a progressar dins la recerca de les qualitats constructiva, arquitectònica i urbanística. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.