Foto: EL PERIÒDIC

Hi ha una llei no escrita que diu que el que un nou ministre no engega abans dels primers dos mesos del seu mandat, després ja no ho pot fer. És clar que Alberto Ruiz Gallardón coneix aquesta llei. Potser perquè portava molts anys somiant amb arribar a ser ministre, el seu desembarcament ha estat d'aquells que no perden temps recollint l'aparell; és evident que vol deixar una mica més que un retrat penjat en algun passadís del vell casalot del carrer San Bernardo de Madrid.

En anunciar que vol canviar la Llei de l'Avortament, restaurant el principi del consentiment patern en els casos de les menors d'edat, sembla que en tan important qüestió deixa que sigui el sentit comú i no la ideologia qui prengui la paraula. Un altre tant podria dir-se de l'anunciada reforma perquè en els casos de delictes en els quals participen menors el judici se celebri al temps i no per separat com ocorre en l'actualitat. Més discutible és, a la llum del mandat constitucional, el també anunciat projecte per perllongar fins a convertir en cadena perpètua (amb possibilitat de revisió) les condemnes per delictes especialment greus. Bé sona, en canvi, per més que hagi estat durament criticat des de la bancada socialista, el canvi en el procediment per designar als membres del CGPJ. No sembla raonable, no obstant això, la idea de cobrar una taxa als qui vulguin exercir el dret a recórrer en segona instància enfront d'una fallada anterior tinguda per injusta. A dreta llei, i per dir-ho amb paraules més solemnes: en bona democràcia, a l'hora de reclamar justícia, la posició econòmica no hauria d'atorgar avantatge a uns ciutadans sobre uns altres.

Són moltes tecles les que ha tocat en la seva primera compareixença al Congrés i caldrà esperar al fet que els projectes passin del teler al debat parlamentari, però en una primera valoració s'adverteix, com dic, que Ruiz Gallardón, té pressa. Pressa per deixar petjada en el registre de la política amb majúscules; la que el pot portar al més alt... o la que el podria despenyar, si per un error de càlcul en el temps de les coses o per excés d'ambició, generés nous recels i desconfiança entre els seus companys.

Per a més informació consulti l'edició en paper.