• Els temps convulsos fan augmentar els seguidors de les causes paranormals

Foto: NOE

Coses canviades de lloc. Cada dimecres, a l'hora de dinar, obro la porta de l'edifici en el qual visc i hi trobo una revista gratuïta a terra i les cartes que han arribat per la Poste a la bústia. Avui, però, les cartes són a terra i la revista a la bústia. Han invertit els papers com si fos el final satànic de la cançó Islas Baleares dels Antònia Font en què la veu està posada al revés. Mentre s'escalfa el menjar al microones, fullejo la revista i trobo en una mateixa pàgina quatre anuncis de vidents i mèdiums. Tots de la Seu d'Urgell, amb un telèfon mòbil de contacte i tres d'ells amb una data límit per resoldre els problemes del client que van dels dos dies a una setmana. Si es pot pagar una hipoteca en 40 anys, aprendre anglès en tres setmanes i deixar de fumar en dues sessions, sembla lògic que et puguin resoldre la impotència sexual o un «problema més desesperat» en set dies, segons proclama el mestre Lama. El que no diu cap anunci és si el vident és cec, requisit fonamental per figurar entre l'elit del gremi, des de Tirèsies de Tebes i fins al Clemente del Palmar de Troia i de les carmelites de la Santa Faz. Això, però, no sembla un obstacle perquè un cop fracassats tots els intents per arreglar el món des de la raó i la lògica, la desesperació fa que t'acabis agafant a qualsevol integrant de la cort del més enllà: astròlegs, vidents, endevins, mèdiums, bruixes i bruixots, xamans, cartomàntics...

Els temps convulsos, d'angoixes vitals i canons ensordidors animen els seguidors de les causes paranormals que, això no obstant, obliden que sempre és bo cultivar unes porcions homeopàtiques de paranoia, i que l'únic objecte màgic d'avui és la targeta de crèdit. Hi ha gent que creu en els vidents de la mateixa manera que el creient suporta les misèries de la vida gràcies a la promesa del cel i hi ha secretàries assetjades i funcionaris retallats que suporten el seu via crucis amb la idea que faran tres setmanes de vacances en un hotel de Cambrils amb piscina, connexió wifi i bufet lliure. La història de la humanitat està plena de supersticions, de profetes i de mèdiums conscients que per perpetuar-se convé mutar i això és el que fan els virus i els vidents. Ara han incorporat al seu catàleg, per exemple, les proteccions per a les empreses en dificultats i els comerços a banda de fer previsions de futur per als que pensen que és com un Leviatan irascible o que arriba desfrenat, com un vehicle compactador de paper i cartró a l'avinguda Príncep Benlloch d'Andorra la Vella.

Sabem com es combat el càncer, la depressió; hem anat a la Lluna i a Mart; hem estudiat la reproducció per espores, la funció clorofíl·lica, la descomposició de la matèria orgànica i la teoria de la relativitat però ignorem per què hi ha persones que suposadament tenen uns poders que els altres no tenim però que no els impedeixen de ser un senyor (o una senyora) normal que quan agafa la grip es queda al llit. Es pot creure en ells com en el marxisme, la lecitina de soja i els humidificadors o perquè ens agraden les noves experiències encara que a vegades hi ha gent que acaba molt decebuda perquè no ha obtingut els resultats desitjats. Han buscat allà on no toca i després es queixen. Són com els que fan una estada a Port Aventura i tornen deprimits perquè han trobat alienació en comptes de felicitat. També hi ha els que hi van a la recerca d'emocions fortes mitjançant unes cartes o una bola de vidre, com si la respiració pulmonar, la flora intestinal, la pròstata, les taques cutànies, els èczemes o les pedres al ronyó ja no ens aportessin prou dosi aventurera diària. És possible que n'hi hagi que es van intentar acostar a Déu i que hi van renunciar en adonar-se que no és una persona física però sí jurídica, que infon temor si fem cas d'algunes de les lectures de l'Antic Testament i van preferir un contacte més terrenal, tot i aprofitant l'anada a la Seu d'Urgell per comprar pa i coca al forn Duat i un formatge de llet crua del Serrat Gros a l'Eugene. I podria haver-hi algú que desistís de posar-se en mans d'un tarotista després d'escoltar l'optimisme, la il·lusió i la felicitat de la boca d'Emili Duró en la conferència de la setmana passada a Andorra la Vella.

A més a més hem de tenir molt present que som a Andorra. Terra de visions místiques, de verges trobades, d'acollida de sants com Josemaría Escrivá de Balaguer i regne d'uns éssers suprems que guien els nostres destins i els nostres indults, i que potser gràcies al seu poder, ens arriben a protegir de la profecia dels maies, de l'apocalipsi en clau judeocristiana i de les tempestes solars però que no han evitat que comencem a veure dimonis per tot arreu com si fos una adaptació «cutre» del clip Alejandro de Lady Gaga. Per això en comptes d'un vident, el que necessito urgentment és un exorcista perquè, des de dimecres, les cartes, les del correu, ja me les trobo cada dia tirades per terra. No cal que també em tirin les del tarot.

Per a més informació consulti l'edició en paper.