La veritat hauria de ser la guia que dirigeixi les actuacions dels periodistes i de les empreses que tenen els mitjans de comunicació. Això, que és exigible a tothom, més ho hauria de ser quan es tracta de les tracta de les informacions que s'aboquen als diaris, a les ràdios, a les teles o a Internet.

Però, en realitat, ¿què ens trobem? Que, quan es tracta de parlar dels països antiimperialistes, tot val per anar-hi en contra, i per fer-los trontollar: mentir descaradament, com s'ha fet en la suposada vaga de fam (mentida) d'un dissident (mitja veritat), empresonat, no per ser dissident (no s'informa) i mort, amb totes les atencions mèdiques i sanitàries, però donant a entendre que va ser per la vaga de fam i la manca d'atenció (manipulació i tergiversació).

Igualment passa amb Síria: mentir i confondre a l'opinió pública és el motiu que guia a quasi tots els mitjans de comunicació. Els mal anomenats «manifestants» són en realitat terroristes i assassins, que maten als manifestants reals, però, llavors, resulta que és l'exèrcit o les forces governamentals les que han fet córrer la sang. ¿Com és pot arribar a enganyar tant sense cap empatx?

La majoria dels mitjans es deuen al capital neofeixista que els ha comprat, i que, a més a més, és el que ens desgoverna. Per això li cal tenir al seu servei al quart poder, i la veritat és la primera víctima dels seus plans guerreristes i altament delinqüencials.

Per a més informació consulti l'edició en paper.