Foto:

Quan en una societat com la nostra es presenta un problema greu cal actuar a l'hora sobre els diversos àmbits implicats, per tal de solucionar-ho. Les estadístiques ens diuen que la delinqüència està creixent. És aquest un assumpte preocupant que pertorba la convivència ciutadana. El que el fa més preocupant, però, és que alguns d'aquests delictes siguin comesos per menors. I encara més que el 14% dels delinqüents tinguin 12 o 13 anys. Sona molt fort anomenar delinqüent un noi d'aquesta edat perquè tot just està entrant en el món dels adults. I aquí apareix gran part del problema: la responsabilitat dels adults, de tots els adults, és a dir de la societat que està criant i educant aquests infants. En ocasions la poca presència dels pares cansats per jornades laborals aberrants els fa inactius amb els fills, que necessiten límits i que no volen pares tous. Aquesta podria ser una de les causes d'aquests comportaments penosos. Una altra podria ser la falta de sentit ètic que impregna determinats programes televisius que els nostres infants veuen (i no haurien de veure), perquè lluny de deixar clar el que està bé o malament, el que mostren és una falta de respecte per l'altre que eleva a categoria de correcte allò que no ho és. L'enlluernament produït per la publicitat que tots consumim, també fa la seva perquè ens porta a desitjar allò que no tots poden tenir i que té a veure amb les possibilitats econòmiques de cada família. Les ganes de tenir-ho tot són més fortes que el sentit del bé i el mal, i això fa que la renúncia obligada per la manca de condicions econòmiques, esdevingui insuportable i com que tenim molt poca resistència a la frustració, s'acabi delinquint. Cometre un delicte no converteix un menor en delinqüent però depenen de com sigui viscuda aquesta experiència pot ser un error reparat o el començament d'una camí que porti de la convivència a la delinqüència. La tribu, necessària per educar un nen, de la que parlava el proverbi africà recollit pel filòsof José Antonio Marina, ja no educa. També afirma aquest professor que el més important és que eduquem els nostres infants per formar bones persones, no solament per ser bons professionals. Ara estem veient més que mai què passa quan en les nostres relacions econòmiques deixem de banda els principis ètics.

Per a més informació consulti l'edició en paper.