• Més de tres milions d'objectes formen part del patrimoni d'aquesta institució amb seu a Washington

Foto: NOE

El Museu Nacional d'Història dels EUA, que en altre temps es conegués com «les golfes dels EUA» per la quantitat d'objectes que acumula, documenta des d'esdeveniments de gent corrent fins pertinences de presidents per narrar l'esdevenir del país.

Més de tres milions d'objectes formen part del patrimoni d'aquesta institució amb seu a Washington, la col·lecció és tan vasta que només entre el 5 i el 8 per cent de les seves peces està exposada al públic. La resta està en els arxius sota els mims d'experts que s'afanyen a que tot estigui perfecte per a la seva eventual exhibició.

Són experts com la conservadora Beth Richwine, que ara treballa amb una col·lecció d'antics uniformes de bombers donada al museu. El seu treball consisteix a aconseguir el color original de les peces, ennegrides pel pas del temps.

«L'objectiu és mantenir, aturar el deteriorament i preservar (els objectes) per a futures generacions», va assenyalar a un grup de periodistes Richard Barden, responsable del servei de conservació del museu.

Entre les favorites del públic hi ha les galeries dedicades als vestits de les primeres dames, aquells que solen lluir per participar en alguna de les festes que se celebren a Washington en la nit de la investidura del mandatari.

També aquelles en les que es troben més de 900 objectes personals de 43 presidents nordamericans, usats en cerimònies i en actes oficials i recopilats durant més de 200 anys.

El centre va obrir les seves portes al públic el gener de 1964, en plena Guerra Freda, amb el nom de Museu d'Història i Tecnologia per mostrar els avenços aconseguits en aquesta matèria, però el 1980 va canviar el seu nom per a representar millor la seva actual missió de buscar, recollir i estudiar els objectes que reflecteixin la vida dels nord-americà.

Un lloc especial en el seu cor guarden els chapines vermells de Dorothy, la protagonista de la pel·lícula The Wizard of Oz (1939), ubicats en una petita galeria en la qual s'explica com es va utilitzar l'entreteniment en l'època en la que el país sortia de la Gran Depressió i s'acostava la Segona Guerra Mundial.

A qualsevol visitant li pot sorprendre un objecte així en un museu però segons va explicar Melinda Machado, directora de l'oficina de Relacions Públiques del museu, «és una història d'esperança».

«Simbolitza tantes coses: esperança, futur, que no hi ha un altre lloc com la pròpia llar. Simbolitza també que cada persona per si mateixa té el poder de fer el que vulgui», assenyala Machado que subratlla que una altra de les lliçons que ens ensenya aquesta pel ·lícula és que «hem de tenir la fe que ho podem aconseguir».

Entre els objectes de la cultura popular destaquen les titelles que va crear Jim Henson. Entre elles, un dels seus personatges més populars Kermit the Frog, coneguda a Espanya com la granota Gustavo i a latinoamérica com René.

Les seves creacions van marcar una època durant els anys seixanta quan va començar a treballar en un canal local i el fet que estiguin en un museu, declara Machado, subratllen l'enginy i el talent d'aquest creador que va aconseguir traspassar fronteres físiques i generacionals.

Molts dels seus personatges han acompanyat a milions de nens en amb el programa Sesame Steet, Barri Sèsam o Plaça Sèsam, «gairebé tots els països del món tenen la seva pròpia versió».

Creat el 1955 però catapultat a la fama el 1969, Kermit va ser prestat al museu el 1979 amb motiu del desè aniversari de Sesame Street però el 1994 Jim Henson Productions el va regalar per formar part de la col·lecció.

«El fascinant és que el primer es va fer amb un abric de la seva mare i una pilota de ping-pong partida per la meitat», va dir.

El museu treballa ara en un projecte a gran escala titulat «All Americans» («Americans Tots»), que tractarà el fenomen migratori des de diferents ángulos, inclòs el rebuig d'alguns grups, perquè és la seva responsabilitat «documentar tota la història», va assenyalar Machado.

El proper gran esdeveniment serà l'obertura d'una galeria dedicada a la història de Hollywood, que inclourà records d'icones dels anys quaranta com Humphrey Bogart, Lauren Bacall i altres inoblidables que, sens dubte, formen part de la història nord-americana.

Per a més informació consulti l'edició en paper.