PUBLICITAT

Memòria dels laboristes d'Atocha

CARLOS CARNICERO
PERIODISTA

Feia fred a Madrid. Els Guerrillers de Cristo Rey i altres organitzacions d'extrema dreta atemorien els demòcrates a la Complutense. Els tirs del despatx d'Atocha es van sentir a la consciència de molts militants progressistes: van ser el toc d'alerta per acudir a la plaça de les Saleses a la capella ardent i a la conducció dels cadàvers. Més de cent mil persones van assistir a aquella manifestació. Mai he assistit a res més impressionant.

El silenci et tallava com un ganivet. Molts militants comunistes van aixecar el puny al pas dels cinc fèretres. El PCE estava il·legalitzat però els seus dirigents es van tirar al carrer. Érem molts demòcrates d'altres partits acompanyant els cossos dels assassinats. Ha passat molt de temps, però no tant per oblidar la intel·ligència, fermesa i decisió de l'esquerra democràtica en la conducció de la transició política. Fermesa, generositat i audàcia. Ara està de moda desprestigiar la transició; ho fan els qui no la coneixen. Una moda molt ZP. Màrqueting sense idees. Renuncien a seguir l'estela dels cinc advocats laboralistes d'Atocha i en comptes de buscar una causa per al progrés i el futur inicien croades antifranquistes retroactives amb una gallardia que no es pot utilitzar enfront d'un franquisme que no existeix. Heroisme de xarxes socials, de converses d'Internet i de manifestacions fora del context de l'època, on et jugaves la vida per manifestar-te. Herois artificials per a causes impossibles. Desprestigiar la transició és una forma de traïció als qui van morir per ella. Els qui manquen de causes i es refugien en la nostàlgia d'un antifranquisme retroactiu haurien de tenir el coratge de mullar-se contra els poders financers i de la dreta dura que estan actius. Aquí és on es pot ser heroi al segle XXI. Però és més còmode voler jutjar el franquisme quan els franquistes estan morts. Tot màrqueting de somnis que no són possibles i incapaç de dibuixar projectes per a mons més solidaris. Herois de paper de premsa enaltits pels qui no tenen el coratge d'arremetre contra els poderosos que estan vius.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT