Foto: EL PERIÒDIC

Estem davant d'un congrés amb primàries com abans vam estar davant unes primàries sense votació i amb un sol candidat a la presidència del Govern espanyol. En aquest PSOE el sentit comú s'adequa a les necessitats de la seva oligarquia. Ara hi ha guerra de cabdills. I cada senyor d'aquesta guerra pren posicions a favor d'Alfredo Pérez Rubalcaba o de Carme Chacón. Però és aquesta una guerra per les restes del Titanic: aquest PSOE està enfonsat i les seves despulles són objectes cobejats perquè en la mentalitat dels barons territorials del partit és més important controlar el que queda del PSOE que pensar en el futur del socialisme espanyol.

Alfredo Pérez Rubalcaba recull suports entre els que estan aterrits per la possibilitat que prengui el poder el clan Chacón-Barroso. Paradigma de l'època de José Luis Rodríguez Zapatero. L'exsecretari d'Estat i marit de la ministra és el pare de la tragèdia mediàtica del govern anterior. Ell és el teòric de la«demoscracia socialista: un eslògan abans que una idea, màrqueting abans que projectes. La seva gestió ideant i projectant un grup mediàtic a la mesura de ZP ha culminat amb la venda de Cuatro a Telecinco i amb l'absorció de la Sexta per Antena 3. Gloriosa concessió de llicències de televisió només perquè ZP tingués una joguina trencada que va trasbalsar els preus de la Fórmula 1 i de la Lliga de Futbol. ¿Ha tornat el senyor Roures tots els crèdits concedits amb ajuda de Moncloa? Però els amics de Barroso s'han fet rics amb aquestes iniciatives.

El pare espiritual de tota aquesta estratègia és Miguel Barroso, constituït en ànima Mater de la matèria grisa de Carme Chacón. Si guanyen, la que li espera al socialisme espanyol.

El congrés del PSOE ha aconseguit que ningú s'interessi per ell, no hi ha cap expectativa de resurrecció d'aquest cadàver amb unes despulles que volen tant Chacón com Rubalcaba.

La història del PSOE i la necessitat que té la societat espanyola d'una socialdemocràcia sòlida no és un baluard tan inexpugnable com per impedir que la irresponsabilitat dels actuals dirigents del partit aconsegueixi convertir-lo en minimalista. Tot és possible quan els interessos personals estan per sobre de les responsabilitats històriques.

Per a més informació consulti l'edició en paper.