• Al nord-est del Japó els grangers són, al costat dels pescadors, els més afectats pel desastre

Foto: NOE

Combatre la salinitat del sòl, la manca d'infraestructures i la por a la contaminació radioactiva són els principals reptes dels agricultors de la província nipona de Miyagi, devastada pel tsunami de març.

Al nord-est del Japó els grangers són, al costat dels pescadors, els professionals més afectats pel desastre que va colpejar aquesta zona el 2011.

En el cas de Mitsuo Sugawara, les enormes onades que van seguir al sisme van acabar amb els seus hivernacles de planta tomaquera i van deixar sense suport a la seva família.

Tot i això, ell i la seva dona consideren que han tingut sort, atès que en el seu veïnat, a la ciutat de Higashi Matsushima, van morir unes 90 persones, entre elles la seva veïna, una dona sorda que no va escoltar l'arribada de l'aigua.

«Nosaltres sobrevivim al pis de dalt», explica, mentre mostra la fletxa que marca el nivell assolit per l'aigua, que va negar la planta baixa de casa seva.

Fins recuperar les seves xaboles, Sugawara va decidir utilitzar una parcel·la on pensava sembrar cebes tendres abans que el tsunami ho arrasés tot, però es va trobar que l'enorme quantitat de sal que va impregnar el sòl corromp gran part dels cultius.

La principal cooperativa agrícola de Japó (JA) li va oferir llavors suport per plantar hakusai, un tipus de col xinesa molt popular a la zona en el passat, però que va deixar de plantar després de la Segona Guerra Mundial perquè s'espatllava molt durant el transport .

Ara, la JA vol convertir aquesta col, resistent a la sal del sòl, en un símbol de la recuperació.

D'aquesta manera, Sugawara, igual que altres grangers, va plantar hakusai a l'agost i prepara ja la seva recol·lecció.

L'agricultor relata que la visió del seu camp, un verger enmig d'un erm desolador, l'omple d'esperança, mentre convida a provar un bol calent de tonjiru (sopa de miso i carn de porc), entre els ingredients ha inclòs una col primerenca.

A més, Sugawara ha aconseguit subsidis públics que li arribaran aquest any, encara que el que de veritat demana al Govern és que construeixi una escullera, inexistents a la zona, per evitar un desastre com el del passat 11 de març.

Un altre dels que lluita per superar el desastre és Mitsuhiro Yahagi, que va arribar a Miyagi des de la veïna província de Fukushima, on conserva la seva granja, per assistir com a voluntari als pagesos de Sendai.

Allí va conèixer a un pagès local, Mamoru Kikuchi, i junts van arribar a un acord amb Saizeriya, una cadena que té uns 1.000 restaurants al Japó, per subministrar tomàquets de cultiu hidropònic.

Yahagi, Kukuchi i l'empresa de restauració van invertir uns 100 milions de iens (un milió d'euros) per aixecar 12.000 metres quadrats d'hivernacles amb un sistema que, amb tecnologia japonesa, sud-coreana i xinesa, permet reciclar tota l'aigua utilitzada.

Aquest sistema és «únic al món», assegura Yahagi, que encara conrea arròs i enciam a la seva granja de Shirakawa, a uns 40 quilòmetres de l'accidentada central nuclear de Fukushima.

Allà, realitza regularment proves sobre els seus cultius per detectar si estan contaminats amb radiació, el mateix que fa Sugawara amb els seus hakusai, malgrat que la seva ciutat és a més de 100 quilòmetres al nord de la planta.

La por a la contaminació no es limita a Fukushima i s'estén, cada vegada més, a les seves províncies confrontants.

Nobuo Haryu, un altre agricultor de Sendai, també va començar a mesurar la radiació després del desastre.

«Al principi fèiem servir comptadors Geiger de fabricació russa, que costaven uns 50.000 iens (gairebé 500 euros) cadascun», explica.

El tsunami va malmetre el 60 per cent de les 40 hectàrees on Haryu, pertanyent a una família que ha llaurat aquestes terres durant 15 generacions, collia des d'arròs fins a flors.

Mentre lluita per recuperar els seus terrenys, Haryu va decidir invertir uns tres milions de iens (30.000 euros) en un sistema de detecció de radiació, amb màquines de fabricació alemanya, que garanteixi que el seu arròs i els seus espinacs són cent per cent segurs.

Si el dispositiu detecta més de 50 cpm (comptes per minut), es realitza un segon control.

Per a això es fica el cultiu en una caixa de plom que l'aïlla de la radiació de l'aire i facilita un mesurament més precís, diu el tècnic encarregat d'aquestes proves, que certifica que la lectura d'una partida d'espinacs és de només 6 cpm, «la radioactivitat ambiental», diu.

«Fins ara no hem detectat res que superi els 20 Becquerel de cesi per quilo, que és el que ens ha marcat el govern de Miyagi», assenyala Haryu, que demana però una major coordinació amb el Govern central a l'hora d'establir límits assegurances per a la indústria alimentària.

Per a més informació consulti l'edició en paper.