• Evadir diners a la Farga entre gossos, agents cinològics i la complexa burocràcia

Les sectes són una pesta. La dels raelians, impulsada per Claude Vorilhon, no n'és una excepció però tenen raó en una cosa: som extraterrestres. Per això ens fascinen les cataractes del Niàgara, les postes de sol i la selva verge. I a mi que dec ser un bitxo raro mutant m'agraden també les novel·les negres islandeses traduïdes al francès, les bordes de Manyat, l'enciam de font, el vi blanc Gewurztraminer i els gossos grans. Per això cada cop que passo per la duana espanyola de la Farga de Moles friso per veure en acció un gos de talla XXL i de raça BCL (bitllets curs legal) com el que dimarts de la setmana passada va ensumar 33.565 euros amagats en un Mercedes amb matrícula d'Espanya, país on es troben una quarta part dels bitllets de 500 que hi ha al món i d'on procedeixen també els gossos i els agents del servei cinològic. Els primers estan ensinistrats per trobar diners però també podrien detectar perfectament drogues com la coca. Quasi el 70% dels bitllets de curs legal té restes d'aquesta droga. Ens havien assegurat que el 65% del nostre cos és aigua i resulta que no, que potser és coca, cosa que explicaria alguns estats anormals d'excitació i algunes actituds.

A Espanya en alguns bitllets també hi deu haver restes de calç, que és més barata i produeix més eufòria que la coca. Abans de la crisi, esnifaves una ratlla i se t'acudia edificar un conjunt de cases adossades, una urbanització o una infraestructura cultural-lúdico-esportiva i evadies els diners a Andorra o a algun altre lloc com Belize o les illes Caiman. Fins que un dia algú, que no devia ser el dentista del senyor Apple a Liechtenstein, va decidir que era millor i menys perillós envasar el diner negre al buit perquè no fes pudor, no hi entressin les bactèries i perquè conservés les seves propietats, igual que uns talls de llom o unes costelles de corder, i amagar-lo en matalassos, sota una rajola o en zulos al bosc. El juliol de l'any passat en l'armari d'un xalet d'una urbanització pròxima a Madrid van trobar 25 milions d'euros en barquetes com si fossin mortadel·la o pernil de gall d'indi.

Té més morbo, però, que t'enxampin a la duana, perquè passar al migdia amb un vehicle de gamma alta matriculat a Espanya et converteix en més sospitós que el capità del Costa Concordia i en candidat segur per acompanyar kamikazes, bonzos, flagel·lants de Setmana Santa, Guerrers de Goja i terroristes suïcides. Tot i que a diferència d'altres membres del gremi de penitents, malgrat haver trencat les barreres del seny i els límits de la prudència, almenys et deixen continuar el viatge amb l'anomenat «mínim de supervivència», que, traduït del llenguatge administratiu, que és l'element més pesat de l'univers perquè posseeix la propietat de la burocràcia en comptes de la de la física, vol dir que et deixen 1.000 euros per persona. No està gens malament per sobreviure, per exemple, a Andorra on el salari mínim mensual és de 951,60 euros. A més a més et pots acollir a la campanya Just Married de Budzaku Productions amb habitació doble més forfet a partir de 63 euros o a la de Caldea que té el mateix preu; promocions a les quals es pot optar sempre i quan es superi amb èxit el Km0, batejat com a rotonda quan en realitat és un nyap més inquietant i intimidatori que el monòlit negre que apareix a la pel·lícula 2001, una odissea de l'espai. Però res no és comparable amb la sensació que et comissin el diner negre a la duana. No pel gos, ni per l'agent del servei cinològic sinó també pels seus tràmits, les seves pòlisses, els seus expedients, la seva normativa, la seva Comissió de Prevenció de Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries del Banc d'Espanya i la Secció d'Especialistes Fiscals.

Realment, són temps estranys, difícils, com tots per altra banda. Mals temps per la lírica que cantaven Golpes Bajos. La normalitat és una quimera i un somni. Els requisits exigits per la naturalesa per assolir la condició d'insecte són increïbles, tant com les necessàries per aconseguir l'estatus d'incautat. El procés comença en una emmoquetada i càlida oficina bancària andorrana i acaba en un sòrdid i gèlid despatx de la Farga de Moles. En la incautació de la setmana passada, pel mig hi havia un paquet de bolquers. No se sap si eren ecològics, de roba, de faldara, d'un sol ús, reutilitzables, si eren per a un nadó o per a un adult que no controla els esfínters, si eren de cel·lulosa blanquejada i perfumada o de cotó, si feien augmentar la temperatura a la zona dels genitals o la mantenien estable, si portaven impermeables materials transpirables, llana o plàstic, si eren de dues peces, de tot en un o ajustables. L'única característica que sabem que tenien és que eren bolquers per farcir. De diner negre.

Per a més informació consulti l'edició en paper.