Cóm es pot viure amb 400 € al mes? Intentar respondre aquesta pregunta és buscar la quadratura del cercle. Un cercle que per moments s'està fent més petit, fins que un dia ens ofegarà tots plegats. Qui està patint més estretors són els que volen entrar al mercat i els que ja n'han sortit, és a dir els joves i els vells. Sabem que entre aquests últims hi ha 4.000 que viuen amb 400 € al mes. Parlant amb precisió caldria dir que malviuen perquè és evident que amb aquesta quantitat ningú no pot passar un mes, llevat que duri una setmana en lloc de quatre. Sabem que la gent gran protesta poc entre d'altres coses perquè les ha vistes de tots colors, especialment els qui ja tenen uns quants més de 65. Són els qui van haver de suportar guerres i les seves conseqüències posteriors. Els qui van viure la penúria després de la destrucció. Els qui van passar gana, fred i malalties. Els qui van haver d'adaptar-se a les circumstàncies per tal d'anar tirant. Estan acostumats a passar per situacions difícils. Això però, no justifica que a les seves velleses s'hagin de trobar en una situació manifestament injusta. És un atemptat a la dignitat que algú hagi de veure's en una situació d'indefensió econòmica després d'haver passat una vida treballant per aixecar un país que va arribar a tenir una renda per càpita envejable. Per què no es va fer front a aquesta situació quan les condicions econòmiques eren molt favorables és una pregunta que quedarà en l'aire com tantes d'altres. La poca consideració que s'ha tingut amb els grans diu molt poc d'una societat que ha nedat en l'abundància durant molts anys. Com en d'altres aspectes l'estretor dels jubilats és una qüestió de drets no garantits. No s'ha previst oferir una vellesa digna a molts dels treballadors que van fer tot i més pel desenvolupament del nostre país. No s'ha garantit el seu dret a tenir uns anys finals en bones condicions. Si a això afegim que l'esperança de vida ha pujat, perquè han millorat força les condicions de vida, el problema que pateixen és encara més greu, perquè no és res extraordinari que la jubilació es perllongui durant vint o vint-i-cinc anys. L'altra pregunta és: ¿Quan tindrem la decència d'igualar pensió mínima a salari mínim?

Per a més informació consulti l'edició en paper.