La detenció a França de tres pistolers d'ETA és una notícia que hauria de fer reflexionar a els qui de manera tan apressada com interessada ens havien venut el conte del final de la banda terrorista. Dic això perquè un dels detinguts portava material per fabricar explosius. ¿Per a què necessita explosius una organització que en el seu moment va proclamar que renunciava de manera «permanent» a la lluita armada? La resposta és molt senzilla: perquè la banda no s'ha dissolt. ETA segueix en actiu. En actiu, encara que en fase de letargia estratègica. Sota el Govern Zapatero aquesta hibernació va perseguir i va aconseguir rèdits polítics per a les pantalles electorals hereves de Batasuna –legalització de Bildu en sentència del Tribunal Constitucional que en revocava una altra del Suprem-.

En paral·lel amb els elements polítics que van aconsellar a la direcció de la banda plantejar una nova versió de l'«alto-el-foc», està la pròpia situació de la banda: delmada per les detencions i les infiltracions. És un fet comunament admès que la pacient i eficaç actuació de la Guàrdia Civil, a un costat i a l'altre de la frontera amb França, és el que ha posat a la banda contra les cordes.

Per contrarestar la seva debilitat operativa, dit sense eufemismes: la seva capacitat terrorista, és pel que van activar les seves terminals al món del nacionalisme polític i van aixecar aquella farsa de la suposada mediació internacional (amb Kofi Annan, Gerry Adams i altres comparses) que amb tant entusiasme van comprar el zapaterisme agonitzant i les seves terminals mediàtiques.

Vist l'ocorregut el cap de setmana a França, tinc per a mi que els Rubalcaba, Patxi López, Urkullu, Alonso i altres personatges que en el seu moment van vendre com a bona la notícia del final d'ETA, haurien de reflexionar al mateix temps que contesten a la pregunta del milió: ¿per a què vol explosius una banda que, suposadament, s'havia compromès a deixar la lluita armada?

Per a més informació consulti l'edició en paper.