El càlcul electoral dels partits dilueix l'esperit unitari del 10-J". Amb aquest titular s'iniciava un extens article a l'edició d'ahir de El Periódico de Catalunya, en el qual els periodistes que el signaven deixaven ben clar que, davant la imminència de les eleccions autonòmiques (que se celebraran la tardor vinent), els partits catalans mantenien amb relació a l'Estatut el discurs que, al seu entendre, els podia portar més rèdits electorals, "per més missatges que els enviï una part important de la ciutadania per tal que consensuïn una resolució unitària".

També en l'edició d'ahir, però en aquest cas del diari El País, podíem llegir una anàlisi prou interessant sobre les particulars relacions a Espanya entre el poder central i les comunitats autònomes, en el qual es posava en evidència que "els líders autonòmics han assumit com a manera habitual de fer política l'oposició activa vers el Govern central". En aquest cas, el subtítol de l'article era també prou eloqüent: "La rendibilitat política juga contra l'interès del ciutadà". Un dels testimonis més clars, entre els recollits pel periodista, era el de l'exministre Jordi Sevilla, quan manifestava que s'està perdent la idea de l'interès general, o que els dirigents de l'Estat --en tots els àmbits-- no actuen en el seu paper institucional, sinó en el de líders polítics. Hauríem de reflexionar sobre si s'estan produint situacions similars a casa nostra. Els càlculs estrictament electoralistes, el poder de les baronies locals, alguns conats d'oposició sistemàtica Comú-Govern, són situacions que certament estan arribant i que els ciutadans constaten i no entenen.

De vegades pot semblar que aquestes situacions són provocades per tal d'eludir l'interès ciutadà sobre responsabilitats pròpies. En altres ocasions, la irresponsabilitat encara arriba molt més lluny, quan allò que es vol fer és destruir, i destruir a qualsevol preu, sense aportar res de positiu o fent propostes impossibles, fruit de l'interès particular o de la ciència infusa. Mentrestant, l'interès general queda molt lluny.

Historiador. [email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.