• Deixem de preocupar-nos per problemes possibles, imaginaris o suposats

Foto: NOE

Un any difícil s'ha acabat i tot just n'hem començat un altre. I ni el que se'n va ni el que ve ens han de fer perdre l'alè. La indignació té una sortida, la convicció. Com va escriure Johan Wolfgang Von Goethe, res no val aquest dia. I és cert, no hi ha res que valgui més que el dia d'avui de la nostra vida. Deixem de preocupar-nos per problemes possibles, imaginaris o suposats i preocupem-nos només de les veritables contrarietats que tenim, no més. No hem d'oblidar-nos que el que fem de cada instant de la nostra vida és el que ens quedarà, no ens emportarem res més. Assaborim les satisfaccions i encaixem les plenes.

Com deixà escrit Quintus Horacius, prenem el dia present fiant-lo el menys possible a demà.

O com cantava Joan Baez, no escollim la manera de morir, ni quan, només podem escollir la manera de viure.

L'eternitat no comença després de la mort, en formem ja part. Està dins nostre.

François Rabelais va deixar escrit, pensem a viure amb joia, altra preocupació i cura no sigui rebuda al nostre cervell.

La vida feta d'oposició és una vida d'esclavatge intel·lectual i espiritual, cal batre's en nom de l'acció i no de la protesta.

La vida genera vida, l'energia crea energia i és gastant-la que hom esdevé ric.

Visquem plenament els dies, lliurem-nos, siguem ala, flama i promesa.

André Gide va escriure que la felicitat és un conjunt de circumstàncies que permeten la joia, però la joia és aquell estat en que no es té necessitat de res per a sentir-se feliç.

L'existència és una audaç aventura o no és res. Que no s'espatlli la vida per l'amor que no s'ha donat, per les capacitats que no s'han utilitzat, per la prudència egoista de no prendre el risc que cal. Hem de ser conscients que la nostra existència està limitada i que no tenim cap mitjà per conèixer-ne el límit.

No considerem la vida en termes d'acompliments, insignificants o prodigiosos, que marquen la nostra vida, perquè no hi ha ruta ni camí que porta a la felicitat, en el camí es troba la felicitat.

Una nova vida ens espera a cada segon, avancem-hi amb entusiasme i mirem endavant i no enrere que ja és el passat.

Robert Louis Stevenson escriví que tot el món pot portar el seu fardell fins tard a la nit, encara que sigui penible; tot el món pot complir amb el seu treball durant el dia, encara que sigui rude; tot el món pot viure amb quietud, paciència, tendresa, innocència, fins que el sol es pon. Aquest és el veritable sentit de la vida ... les millors coses són al nostre abast, no perseguim els estels i visquem la nostra vida tal com es presenta.

Hermann Hesse va escriure que és temps de reprendre els nostres esperits, hem de viure i aprendre a riure, hem de poder escoltar aquesta maleïda cançó monòtona radiofònica de la vida, rendir homenatge a l'esperit que l'anima i riure de les seves distorsions, així existirem.

Cada dia ha de ser el primer dia del que ens queda a viure. La felicitat és saber moblar el temps.

William Blake ens va indicar saber veure el món en un gra de sorra, el paradís en una flor salvatge, posar l'infinit en el palmell de la mà i contenir l'eternitat en una hora. Aprofitem les coses insignificants, perquè un dia pensant-hi, podem descobrir que aquestes eren essencials. Remarcar-les o ignorar-les, aquesta tria ens pertany sempre.

Si cadascun dels nostres actes prové d'una convençuda reflexió, regenerem la nostra vida, si per contra fem les coses sense convicció, matem aquesta vida.

Les follies que una persona lamenta mes a la seva vida són les que no ha comés quan en tenia ocasió. Visquem cada minut del nostre temps abans de ser massa vells.

Eleonor Roosevelt va dir, la vida es feta per a ser viscuda i la curiositat ha d'estar en vetlla i no s'ha de girar mai, per la raó que sigui, l'esquena a la vida.

No ens perdem per voler guanyar en excés. Ens cal deixar-nos portar pel moviment de tot el que ens arriba i guardar l'esperit lliure, mantenint el nostre nord i creient en el que fem.

Michel Eyquem de Montaigne va escriure: el meu ofici i el meu art és de viure, i l'obra mestra és de viure segons el que em proposi.

Acontentar-se de viure és cometre un homicidi. La seguretat de quan tot és estable, de quan res pot passar, és la degeneració de la vida.

Katherine Mansfield va escriure: ¿Com podem dubtar?Llancem-nos! Emprenguem! No fem atenció al que pensen els altres ni al que poden dir. Realitzem el que ens sembla irrealitzable. Actuem per nosaltres mateixos. Afrontem la veritat.

I no ens preocupem ni dubtem perquè, com va dir Rabindranath Tagore, no hem de perdre el temps a collir flors per guardar-les, avancem i les flors continuaran florint al llarg del nostre camí.

Si en voleu més, de pensaments positius, per convèncer-vos, els podeu trobar al petit, però gran llibre, d'Helen Exley amb el títol Assaborim l'instant. El llegir-los, destriar-ne alguns i adaptar-ne altres em referma en que podem reeixir si tenim convicció i m'agradaria poder compartir la que tinc per continuar endavant.

Nosaltres sí podem, perquè només depèn de cadascú de nosaltres. La nostra actitud enfront a la vida és essencial.

És qüestió de convicció, individual i col·lectiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.