Foto: EL PERIÒDIC

Es coneix amb el nom de Generació perduda al grup d'escriptors nord-americans que van viure a Europa durant el període comprès entre la Primera Guerra Mundial i la Gran Depressió produïda pel Crack del 29. Els unia un interès per la situació que estava vivint el seu país i a les seves obres van reflectir amb cruesa els problemes socials causats per la greu crisi econòmica que va patir Estat Units i que va comportar una profunda tristor, desesperació i fins i tot fam. El pessimisme i el desconcert són presents en els personatges de les seves novel·les. Els noms d'Ezra Pound, Hemingway, Dos Passos, Scott Fitzgerald i Steinbeck apareixen lligats a una època econòmica molt dura causada pels excessos d'una societat americana que acabaria patint una crisi profunda. Set dècades després Paul Auster reprengué els treballs sobre la societat americana. Publicà Sunset Park el 2009, quan ja els efectes de la crisi econòmica començaven a fer molt de mal en la societat americana. Aquesta novel·la presenta un grup de joves de diferents condicions que veuen barrat el seu futur i que deixen d'esperar res, que viuen només per l'ara que és aquí i que ja no hi és perquè ha marxat per sempre. A una bona part de la nostra joventut li està començant a passar quelcom semblant. Malgrat tenir una bona formació acadèmica cursada sovint en diferents universitats, un domini dels idiomes –no és inhabitual que facin servir quatre–, experiència i estar en condicions de continuar formant-se dins les empreses, no aconsegueixen feines remunerades en consonància amb la seva formació i capacitat. Ans al contrari, moltes de les ofertes de feina presenten remuneracions insultants per sota del salari mínim (a Espanya 641€). Remuneracions que pretenen aprofitar el marasme econòmic llençant molles en lloc de donar pa. Això és condemnar els joves a viure en un permanent estat de provisionalitat de manera que no poden emprendre una vida pròpia. Estan sent abocats a viure en una adolescència perpètua, en una dependència absoluta. N'hi ha que es volen aprofitar de les dificultats conjunturals per continuar augmentant els seus beneficis. Han arribat les rebaixes dels drets i sembla que hi ha molts disposats a treure partit de la penúria d'aquesta generació, que de no canviar l'ètica laboral, sí que serà una autèntica generació perduda.

Per a més informació consulti l'edició en paper.