Foto: EL PERIÒDIC

Demà dia 15 comença la Setmana dels Barbuts dedicada a tres sants que la Iconografia ha representat amb poblades barbes, Sant Pau ermità; Sant Maur, abat, i el més conegut a les nostres comarques: Sant Antoni Abat, anomenat també del Porquet i patró de la pagesia. Tradicionalment ha estat considerada la setmana més freda de l'any i es deia, entre d'altres dites: «La Setmana dels Barbuts, setmana d'esternuts». Enguany, sense neu a les muntanyes no sembla, però, que faci tant fred i de moment a les nostres contrades, gràcies a una situació anticiclònica, encara que les nits siguin fredes, gaudim de dies amb un bon solet i per sort les boires de les planes interiors de Catalunya no ens han arribat. En canvi sí que ens fa patir la boira que es respira, i es palpa en la situació econòmica, política i per tant social del nostre país. Passen cada dia tantes coses que es fa difícil fer una reflexió serena ja que sincerament no es poden entendre, o almenys jo, ciutadana de Catalunya, no puc entendre que el Govern de la Generalitat de Catalunya piqui l'ullet a Mariano Rajoy i que el passat dimecres 11 de gener CiU votés al Congrés dels Diputats el Reial Decret de les polítiques injustes proposades pel govern del PP. Estimat lector, sento molt ser tan reiterativa en aquestes darreres finestres, però el meu parer és que estem en una situació en què, en devaluar la qualitat de vida de la majoria de la gent del carrer i en aprofitar la crisi com l'oportunitat d'imposar reformes que aprofundeixen en un determinat model de societat, pot ser un dels episodis més tristos de la nostra democràcia. Acabo de llegir en el Punt Diari una notícia que confirma tots els meus pessimismes. És un estudi que ha fet l'Obra Social de la Caixa i que posa de manifest que les persones amb rendes més baixes i amb poc nivell d'instrucció tenen més risc de patir una discapacitat que les que viuen en millors condicions. Ens dóna unes dades que posen la pell de gallina. Entre la gent que viu en una família amb ingressos superiors a 2.500 euros mensuals, la taxa d'arribar a una discapacitat és del 2'4% i, en canvi, entre les que viuen en llars amb ingressos inferiors a 1.000 euros, la taxa és del 8'4%. És evident, doncs, que la relació entre pobresa i risc de discapacitat és una realitat; menys renda, vol dir menys estudis, feines de més risc i carn de canó de la droga i la delinqüència.

Per a més informació consulti l'edició en paper.