Foto:

El director del Banc Central Suís, Philip Hildebrand, ha dimitit perquè la seva dona, presumptament, va utilitzar informació privilegiada per comprar i vendre dòlars, el que li va produir un benefici d'uns 50.000 euros. Per descomptat, Suïssa és diferent, perquè per 50.000 euros a Espanya no es mou ni el president d'un club de futbol, i els nostres cops de pilota són de milions d'euros, serà per diners.

Resulta embafador contemplar la defensa sectària dels polítics envers els seus companys protagonistes de corrupcions escandaloses, així com la seva enarborant de la bandera de l'honestedat, si el canalla pertany a les files del d'un partit contrincant. És patètica aquesta actitud dels polítics professionals, aquest suïcidi consentit, en un moment en què molta gent normal, no és que hagi substituït la vedella pel chope, sinó que ha de comptar els diners de la butxaca per veure quant chope pot comprar.

La petulància amb què es defensa als companys d'armes pocavergonyes és insultant. La facilitat amb què es canvia el sentit del discurs, segons qui sigui l'imputat, projecta un desvergonyiment que no pot sembrar res de nou.

En la meva ignorància sobre les cotes que pot arribar la misèria humana, estava convençut que la situació, no ja d'estretor, sinó de penúria de milions d'espanyols, portaria una mica d'humilitat a la gairebé sempre supèrbia classe política, però la barra amb què se segueix defensant la murrieria dels bandarres que es creien que els vots eren un aval per estafar i robar l'erari públic és descoratjadora. I no val dir que la majoria dels polítics són honrats, que és veritat, perquè els deshonra la seva defensa provocativa dels brivalls amb certificat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.