Ja han passat els Reis i els he de donar les gràcies pels seus regals, un parell de llibres i el que m'ha fet més il·lusió, l'Agenda del Pirineu, editada per Saloria; només he tingut temps de fer-li un cop d'ull però m'ha semblat que pinta molt bé amb informacions interessants. Penso que és una bona promoció pel nostre territori, que per a nosaltres, la gent del Pirineu, és el nostre «Petit Racó dins de l'Espai».Vull dir que és casa nostra. Amb l'arribada de Ses Majestats els Reis d'Orient, els nois i noies tornen a l'escola i els que hem pogut fer vacances retornem a la quotidianitat. S'acaba el cicle de les festes nadalenques i comença la costeruda pujada del més de gener que enguany es presenta molt i molt feixuga per a la gent de Catalunya. D'entrada l'Estat no paga a la Generalitat la disposició addicional tercera compromesa en els pressupostos i per la seva banda la Generalitat no compleix amb els Ajuntaments, a qui no transfereix partides compromeses i se'n ressenten entre altres les Escoles Bressol i les Escoles de Música, i en últim terme les famílies que han d'afrontar les pujades de quotes. Tot això en mig d'unes perspectives poc engrescadores ni del Govern de l'Estat ni del de la Generalitat, que continuen amb una política bàsicament de retallades i d'increment de l'IRPF i pujada de l'IVA sense veure canvis substancials en polítiques de creació d'ocupació. Els darrers discursos que hem sentit tant per part dels responsables de l'Estat com dels de la Generalitat, és que hem de continuar amb les polítiques dictades per Merkel i Sarkozy. Hem d'acceptar que estem en una situació financera molt complicada; ara bé el que no sembla prou coherent és a Espanya i a Catalunya que es faci pagar els plats trencats als empleats públics, que no són en absolut els responsables de la situació; a no ser que es vulgui aprofitar la crisi com excusa per anar aprimant la funció pública. Aquesta idea em preocupa, doncs les retallades als dos puntals bàsics de la nostra societat: la salut i l'educació, marquen la tendència d'afavorir el sector privat en detriment del públic, o sigui beneficiar a les persones que tenen més poder adquisitiu en prejudici de les que en tenen menys, incrementant cada cop més la distància entre els dos col·lectius, o sigui els rics cada dia ho són més i en contra partida cada dia hi ha mes pobres.

Per a més informació consulti l'edició en paper.