IL·LUSTRACIÓ: JORDI CASAMAJOR

'Boswellia sacra'

El 7 de gener segons el calendari gregorià correspon al 25 de desembre segons el calendari julià. Avui l'Església Ortodoxa Russa i les altres esglésies que utilitzen el calendari julià, celebren el Nadal. En la percepció russa del temps còsmic, avui, els Reis acaben de veure l'Estrella de l'Orient, i han pujat als camells, amb or, encens i mirra, perquè, en les paraules de J.V. Foix, «a cal fuster hi ha novetat». Avui, quan al País dels Pirineus, se'ns acaba el temps de les festes, us parlaré de l'arbre de l'encens, del qual prové el regal del Rei Gaspar... però abans de posar-m'hi, algunes línies sobre la universalitat de l'alegria i l'estranyesa de viure en un lloc turístic i multicultural.

Al món modern, tots som els fills de més de dues tradicions distintes. El dia 5, dijous a la tarda, vam caminar pels carrers d'Andorra la Vella i Escaldes com a acompanyants de la cavalcada, fent costat a la nostra filla i altres elfs de la carrossa de l'Ós Polar que repartien tones de caramels a la multitud feliç, i tinc la sensació que gairebé la meitat dels qui havien vingut a veure els Reis Mags passar per Andorra eren turistes russos, esquiadors amb els seus fills. Devien pensar que els Reis havien pressentit el naixement diví i el celebraven abans que es fes realitat.

A Rússia, milers de fidels van avui a l'església: les dones, amb el cap cobert i faldilles llargues, els homes, al contrari, amb el cap descobert. No hi ha lloc que em doni la sensació més clara de la presència del cel a la terra, de paradís al món, que una església ortodoxa: si hi ha l'èxtasi de la pau, s'hi assoleix, allà, amb tant encens, que significa la presència penetrant de la virtut, amb el cant dels corals que és com el cant dels àngels, amb les imatges esquemàtiques de Marededéus que porten al seu fill en un cercle dibuixat per sota de la gola: al cor. Les lectures d'avui recorden els diferents camins cap a la llum.

No sabem del cert si l'encens que utilitzem avui en dia és el mateix que portaven els Reis. N'hi ha diferents varietats, però la més coneguda ve d'un arbre de fulla caduca, un arbre que es diu Boswellia sacra, o Boswellia carteri: l'arbre de l'encens. És un arbre petit que pot arribar a alçada de 2 a 8 metres, i creix als barrancs i a les pendents rocoses a Somàlia, Etiòpia, Iemen i Oman, a les regions seques del nord-est d'Àfrica i al sud de la Península Aràbiga. És l'arbre capaç de créixer en entorns molt inhòspits, com sòlides roques.

Per aconseguir l'encens, es fa un petit tall a la seva escorça, i la resina –la sang o llàgrimes de l'arbre– es coagula del contacte amb l'aire. Els talls es fan als mesos de febrer i març, i la resina en surt durant un temps prou llarg, cobrint tot l'arbre de saba. La resina coagulada es recull i es divideix en dos grups: Olimanum electum, o l'encens selecte, de color groc o rosa, i Olibanum in sortis, trossos més grans i foscos d'encens. Només els arbre que tenen de 8 a 10 anys comencen a produir resina. La seva qualitat varia molt i depèn de la qualitat de la terra i del clima. El millor encens prové de la boirosa regió de Nejd, fronterera amb les muntanyes de Dhofar, dels arbres que creixen molt, molt lentament.

La dita russa sosté que els dimonis tenen molta por de l'encens, se'n van corrent quan senten la seva olor.

Per a més informació consulti l'edició en paper.