Els cotxes de luxe solen ser un termòmetre de l'estat econòmic d'un país. Contra el que pugui semblar, com pitjor és la situació financera d'una societat més cotxes cars es venen. Per exemple, en la terrible etapa del corralito argentí, quan l'autarquia monetària va deixar sense els estalvis de tota la seva vida a centenars de milers de ciutadans, que s'amuntegaven desesperats a les portes dels bancs, en aquest any es van vendre més automòbils mercedes d'alta gamma que l'any anterior.

Una de les dades més pessimistes sobre la situació espanyola és que, durant l'any que acaba de finalitzar es va vendre un masseratti, cas inquietant, perquè el 2010 no es va vendre cap, és a dir, que l'any passat va ser pitjor que l'anterior i si el 2012 es disparen les vendes de masserattis estarà clar que hi haurà desenes de milers de famílies en la misèria.

Naturalment, prestigiosos experts en finances com el nostre ministre d'Economia o el nostre ministre d'Hisenda, tenen explicacions versemblants sobre el fenomen, però els ignorant, els indoctes en aquesta ciència de guanys i pèrdues, ens vam quedar bastant perplexos davant un sistema que, quan empobreixen les masses, enriqueix a unes minories privilegiades, és a dir, que mentre els altres ens estrenyem el cinturó ells han de comprar altres pantalons més amples, o un automòbil d'alta gamma.

Sense ser economista, ni profeta, des de la meva incompetent manera de veure els números, estic gairebé convençut que aquest any serà excel ·lent per als importadors de cotxes de luxe, i que hi haurà més companys de l'amo d'aquest masseratti solitari que es va vendre l'any que s'acaba d'extingir.

Per a més informació consulti l'edició en paper.