• Els horòscops estan envoltats d'un tuf de superstició i de fantasia

Els horòscops, com els salts d'esquí, el concert de valsos de Viena, els resums informatius o els reculls de pífies televisives, tenen un especial protagonisme en aquestes dates. Parlen de la lluna en Aquari, d'ascendents, de trànsits amb Júpiter i Saturn i de conjuncions astrals. En el meu signe són una mica més concrets, no gaire, i diuen que durant el 2012 hauré de trobar el meu cigne interior. Ja m'imagino, després de les campanades i dels raïms, com Elsa, desafiant la prohibició de Lohengrin per conèixer els misteris dels cignes de llac o buscant el Dvd del Black Swan per veure si Natalie Portman em dóna pistes. Fullejo la revista amb l'horòscop en el centre comercial d'Andorra la Vella travessat pel Biscariet, aquest passatge gèlid i ventós apte per a proves aerodinàmiques i cultiu de xampinyons, que ha estat juntament amb E.coli, locaut, Merkozy, Amaiur o Nóos un dels neologismes del 2011. A la peixateria, on hi ha 26 persones al meu davant venen unes gambes de Palamós a 150 euros/quilo i la meva consciència, no el cigne interior, em porta a comprar unes gambes congelades Pescanova Antártida. Tinc poques plaquetes i menys leucòcits però sort de la consciència perquè sense ella no hi ha sintaxi i sense sintaxi no et deixen escriure articles en els diaris; com a molt cartes al director, la programació de televisió i horòscops que es resolen en poques línies envoltades d'un tuf de superstició i de fantasia. Perquè en això dels horòscops hi ha molt poca base científica i jo que sóc molt racional penso que l'única relació que tinc amb els astres és quan em llevo de mala lluna, cosa que passa massa sovint sense que hagi trobat cap explicació convincent en els articles a Scientific American o a Nature.

Només he trobat una referència a la influència de la lluna i és en el Calendari del Pagès on expliquen que les cebes creixeran més bé si es planten en quart creixent. Potser és que els humans estem més a prop dels ceballots del que ens pensem. No és just que una revista liquidi en tres ratlles tot els meus plans pel 2012 i no especifiqui si tindré paga extra al desembre, si les properes festes de Nadal hauré de tirar de fons d'armari per a les begudes (Estomacal Bonet, Calisay, Aromas de Montserrat, Chartreuse, Anís del Mono...) i atribuir-ho a un sobtat interès per l'alcohol vintage, o si l'oculista em detectarà moltes més diòptries, presbícia i astigmatisme. Clar que a vegades és millor no saber res. Quan un oracle va vaticinar que moriria aixafat per una casa, Esquil, veterà de la batalla de Marató, va optar per marxar a viure al camp lluny dels edificis, però allà li va caure al damunt la closca d'un tortuga transportada per una au i el va desnucar. En aquells temps funcionaven els oracles però també la disposició dels òrgans interns d'animals sacrificats i l'observació del vol de determinats ocells que era considerat com un bon o un mal presagi. O un somni premonitori, com el de l'honesta dona de Cèsar la vigília de la seva darrera visita al Senat, durant els infausts idus de mars.

Jo, sense auguris, vísceres de corder i aus a la vista, no sé com interpretar la recerca del meu cigne interior. He arribat a pensar que hi ha un missatge amagat i que potser hauria de convertir-me en propietari de la pastisseria El Cigne que està en traspàs al centre del poble o que haig de trobar aquest animal perquè he estat fent molt el ganso. Només desitjo que el cigne no sigui negre perquè segons Nassim Nicholas Taleb és un esdeveniment impredictible, és a dir, que no entra dintre de l'horitzó mental de probabilitats normals. Té un impacte extrem, i és difícil predir l'abast. Aquesta ve a ser la definició que va popularitzar en el seu llibre de l'any 2007, El cigne negre, l'impacte de l'altament improbable. L'exemple paradigmàtic d'un cigne negre són els fets de l'11 de setembre del 2001 a Nova York i a Washington.

Si jo ho tinc molt complicat, no vull ni pensar en els dels altres signes del zodíac perquè al redactor de l'horòscop de la revista li ha donat pels termes nàutics i encara gràcies que no coneix els meteoròlegs de TV3 perquè entre la marejol i la maregassa allò semblaria el Titànic o com quan Mao Tse Tung va travessar el riu Groc per convèncer el món que la Xina estava cridada a fer proeses i a obrir botigues a tot el món les 24 hores del dia amb productes rebentats de preu. Al nadiu de Bessons li diu que haurà d'anar contracorrent. Al de Peixos que haurà d'agafar el timó amb fermesa, el de Cranc que sortirà a flot i al d'Escorpí que canviarà el rumb i no puc continuar llegint, perquè molt amablement, el noi del quiosc em diu que les revistes són allà per ser comprades i no consultades. Les comparacions nàutiques també estan de moda entre els polítics i especialment pel que fa al president català Artur Mas que fa sovint referències a timoners i a naus escorades. Aquí no cal que cap polític ens vingui amb al·lusions marines perquè aquest any jo que sóc funcionari i de classe mitjana, una espècie en vies d'extinció, em volen posar a galeres i a remar però no saben que en comptes del cigne potser surt la bèstia que porto a dins.

Per a més informació consulti l'edició en paper.