Foto: EL PERIÒDIC

Acabem l'any 2011, certament un any difícil i penso que passarà a la Història, no solament per la crisi econòmica i energètica, sinó també pels diversos esdeveniments que hi ha hagut al món. Les perspectives per a l'any vinent estan plenes d'incògnites. En el cas de nosaltres, ciutadans de Catalunya, aquestes perspectives estan marcades per les dues espases de Dàmocles que darrerament hem conegut. La primera, la continuació de la política restrictiva del govern Mas anunciada en la presentació dels pressupostos i la segona, l'expressada per Mariano Rajoy en el discurs d'investidura. Quant a política econòmica i social les diferències són mínimes, l'una expressat en català i l'altre en castellà. Sobre els pressupostos solament dir que no serveixen, al meu parer, per crear ocupació i reactivar l'economia, perquè el consum familiar està estancat. A més, els ingressos es basen en imposicions que graven els més febles, com ara l'augment del preu de l'aigua, o l'increment del sector públic, la implantació de les taxes pels medicaments... Malgrat això les persones que no som pobres o no estem en risc de pobresa celebrarem el Cap d'Any més o menys com sempre. I celebrarem l'entrada del 2012 menjant el raïm i brindant amb cava. He consultat Joan Amades i he après moltes coses sobre l'origen d'aquesta festa que voldria compartir amb vosaltres. Se celebra des de temps immemorial i té reminiscències druídiques i romanes. Per nosaltres és un exponent més de la romanització i de la cristianització, dos elements claus de la nostra cultura popular. El primer dia de gener també era anomenat «Ninou» que ve del llatí «annum novum». A la Roma clàssica la gent es regalava un branquilló de llorer o d'olivera seguint una tradició que deia que Ròmul havia ofert a Traci un branquilló del Bosc de la deessa Strenia, ofrena que significava bona sort per a l'any que naixia. A Catalunya durant un temps vam tenir un calendari en el que coincidia l'inici de l'any amb el dia de Nadal, quan el segle XIV Pere el Cerimoniós manà que l'any comencés el 25 de desembre i no pas el dia de l'Encarnació, el 25 de març. Aquesta coincidència va durar fins a començaments del s. XVI: és la monarquia de Felip II qui implantà el calendari actual en tots els estats del seu reialme. Desitjo a tots els lectors un Bon Any 1912.

Per a més informació consulti l'edició en paper.