PUBLICITAT

El temps s'acaba

ELISENDA VIVES
HISTORIADORA

Periodic
Foto:

Temps de balanços, d'aquelles recopilacions inacabables de les gestes més importants de l'any. Són un esforç interessant per deixar constància de fets que s'obliden fàcilment. Llevat de grans esdeveniments com el tsunami al Japó i les seves conseqüències en la indústria de l'energia nuclear, i l'omnipresent crisi – vindrà un temps que es considerarà normal?-, les victòries en el futbol -, i sens dubte, aquí l'any de les dues eleccions, la tendència és que el passat més recent deixi de crear interès i vagi a formar part de les antologies. La noció de continuïtat està poc assumida. En aquest sentit torna a ser recomanable aquell documental Inside Job de Charles H. Ferguson, perquè mostra molt bé la genealogia de la fallida financera dels Estats Units i del capitalisme ultraliberal des del president Reagan fins a l'actualitat. El calendari és el suport on se situen els esdeveniments i les petites històries, però llevat de l'òrbita de la terra en el sistema solar i la comptabilitat, poques coses acaben automàticament el 31 de desembre i poques es tanquen en el cicle d'un any.

Quan t'obliguen a anar enrere, com és la pretensió dels reculls de final d'any, no llegir-los ni escoltar-los és una solució, però hi ha l'alternativa que els pot complementar que consistiria en crear una síntesi adaptada.

També es tradició formular desitjos bons per al futur. Si es fes una mica d'història ficció, els reculls del passat ens permetrien redibuixar els escenaris sobre el que ens hagués agradat que hagués passat, o de la manera que es podrien haver conduït les coses, recollir aspectes marginals, treure transcendència, insistir en allò innegociable.

Un passat inventat, subjectiu, que ens eviti veure com tanquen galeries d'art, com els negocis desapareixen, com encara avui la fam al món és una plaga, com costa variar el model econòmic que ha fracassat, com la distància s'imposa sobre l'amistat, com els treballadors socials tenen més feina i menys recursos i com la idea que uns quants s'apropiïn de béns i de pensament no eren del tot veritat.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT