No és partidari ni d'un trencat ni d'un descosit; prefereix que les teles es desgastin per l'ús.

Fa l'efecte que Mariano Rajoy s'hagi trobat amb si mateix després d'haver esgotat els seus enemics. En el partit i en els mitjans de comunicació. Com passa sempre en aquesta vida, ara tots volen ser amics del president del Govern. Estem en fase ascendent: tots li veuen virtuts, probablement més aquells que l'injuriaven.

Ell mai va perdre el temps a acabar amb els seus adversaris. Ha deixat que s'acomodessin en un lloc en el qual no perjudiquen els seus interessos. Per exemple, Gustavo d'Arístegui està fora de circulació política i Jaime Mayor Oreja s'esllangueix a Brussel·les. I Esperanza Aguirre ara s'ha fet amiga de Rajoy.

S'ha envoltat dels seus, però sobretot de gent que ell considera eficaç encara que no tots ho siguin. I als altres els ha deixat en el camí sense que li tremoli la mà

Però sempre sense grans afectacions. Ara, pas a pas, les males notícies cauran els divendres després de la celebració de cada consell de ministres i l'encarregada de traslladar-les als ciutadans serà Soraya Sáez de Santamaría que té la veu i el rostre serè, dolç, però ferm.

Rajoy té cent dies de gràcia i alguns més. Espanya està construït sobre un substrat de covardia que només s'abandona per signar alguns episodis nacionals; èpics des de la desesperació. Aquí, els que opinen i els que actuen estan acomodats i només ataquen quan fan olor la sang d'un poder ferit.

De moment Mariano s'ha embolicat en aquest aire provincià de qui no aixeca la veu i fa el que ell vol. De moment està murmurant a les persones, sense escarafalls.

Només s'enfadarà el nou president del Govern, i no és fàcil, quan li convingui tant que no li quedi un altre remei. Fins i tot amb Amaiur. En aquests murmuris, el nou president del Govern és, sobretot, partidari que el temps faci el seu treball per ell.

Periodista

Per a més informació consulti l'edició en paper.