• Chevalier a ser un gran científic per a Andorra en l'àmbit de la geografia física

Com una més entre les 25 fundacions, 4 publiques i 21 de privades autoritzades al país que només poden ser d'interès públic i no d'interès privat (I. Bartumeu, juny del 2011), la Fundació privada Marcel Chevalier es va crear el 2003 amb registre 11/2010 amb l'objectiu de fer difusió, desenvolupament i investigació dins dels diferents àmbits de les ciències naturals.

Aquest any, concretament del 4 al 10 de juliol van organitzar un congrés, conjuntament amb AEQUA (Asociación española para el estudio del cuaternario) i el Col·legi de tècnics en ciències de la Terra d'Andorra, el primer simposi de glacialisme i paisatge de clima fred a la península ibèrica, i alhora XIII Reunión nacional de cuaternario, amb el títol El cuaternari a Espanya i àrees afins.

A la fira d'Andorra la Vella varen presentar les actes, recollint tots els treballs presentats en 8 conferències i 78 aportacions.

D'entre aquestes tenien relació directa amb Andorra les conferències de Michel Martzluff sobre la Balma de la Margineda i la Balma de Guilanyà, de Marie Claire Prat sobre les Montanyes i Valls d'Andorra, i de Valentí Turu i Michels sobre el glacialisme de les valls de la Valira del Nord. Així com les aportacions de Turu/ Vidal-Román/Fernández-Mosquera sobre datacions amb isòtops cosmogènics a Andorra i els Pirineus orientals parts I i II, de Marie Claire Prat sobre la carta geomorfològica de les muntanyes i valls d'Andorra, de Peña-Monné/Turu/Calvet sobre les terrasses fluvials del Segre i afluents principals, de Riera/Ejarque/Miras/Orengo/Palet/Julià sobre l'estudi paleoambiental i arqueològic de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, de Gascón/Turu sobre la seqüència sísmica de 1427-1428 a la vall del Valira, de Palomar/Ros/Turu sobre la Cartografia de sòls de la vall del Madriu, de Planas/Corominas/Vilaplana/Altimir/Torrebadella/Amigó sobre noves aportacions al moviment del Forn de Canillo, de Riera/Turu sobre canvis en el paisatge de la vall d'Ordino, de Planas/Ponsa sobre l'herència toponímica preromana en el camp de les inestabilitats de vessant al principat d'Andorra, de Martínez/Vidal/Maese sobre l'ocupació neolítica de Juberri, model d'assentament i cultura material, de Remolins/Antolin/Fortó Garcia sobre l'ocupació neolítica de Juberri, anàlisi territorial i resultats arqueobotànics, de Martzluff/Martínez-Moreno/Guilaine/Mora/Casanova Martí sobre les transformacions culturals i canvis climàtics de la Balma de la Margineda i la Balma Guilanyà i de Miquel/Ponsa/Rivero sobre coneixements hidrogeològics del con de dejecció de la Comella.

¿Però qui fou Marcel Chevalier?

La Gran Enciclipèdia Catalana (1973) i el Diccionari Enciclopèdic d'Andorra (2006) en donen unes referències però la font mare és en Lluís Solé i Sabarís que, en la Revista Catalana de Geografia número 3 (1978), en donà una completa i precisa trajectòria en el seu article «Aportació de Marcel Chevalier a la geografia de Catalunya».

Nascut el 10 de novembre de 1876 a Nantes (Bretanya) ingressà el curs 1898-99 a la facultat de Ciències de la Sorbona (París). A partir de 1901 és Préparateur de la càtedra de geografia física. Acabada la llicenciatura, ja al 1905-1906, va ser pensionat durant cinc anys consecutius pel govern francès (Ministère de l'Instruction Publique) per a estudiar les Valls d'Andorra. Els dos primers anys hi va venir amb la seva mare. Fruit dels seus estudis de geografia i geologia són les publicacions del 1906 Sur les glaciers Pleistocènes dans les Vallées d'Andorre, a París, a la R. Acad. des Sciences; La transhumance et la vie pastorale dans les Vallées d'Andorre, a Tolosa, Revué des Pyréneés; del 1907 Les glaciers Pleistocènes dans les Vallées d'Andorre, a París, a la Revue Scientifique; del 1912 Pyréneés-Andorre per a Hachette de París; del 1920 La curieuse organisation du territoire d'Andorre a París dins Sciences et voyages; del 1921 La question d'Andorre, a París, dins Les documents diplomatiques ; del 1924 Essai sur la tectonique et architecture naturelles des vallées du Valira et du Haut Segre, a Barcelona, dins del Butlletí de la Institució catalana d'història natural d'abril i novembre; Notes sur les terrains néogènes des Vallées du Valira al mateix Butlletí d'octubre; Les Valls d'Andorra, a Barcelona al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de juliol; Notice sur la Geologie de l'Andorre (amb carta) al Butlletí del Servei Geològic de Catalunya full 5 i agost; del 1925, Andorra, a Chambéry, el mapa d'Andorra, dit Les vallées d'Andorre a 1/50.000 a París reeditat el 1933, el 1948 i el 1953; del 1930 Guia Itinerari de les valls d'Andorra, a Barcelona, del 1933 L'Andorre, a Paris amb mapa a 1/50.000. Va fer altres estudis sobre l'Urgellet i la Cerdanya i indrets de Catalunya en particular i general.

La guerra del 1914 el va sorprendre fent aquests treballs i es va exiliar a Barcelona on hi restà fins a la guerra civil espanyola al 1937 en que va retornar a França on morí el 1945. Fou professor de la Universitat Autònoma entre el 1933 i 1937 i va participar en la ciència catalana amb els seus estudis i publicacions.

El 1930 va fer un aprofundit estudi sobre el llac d'Engolasters, encarregat per Fhasa i que ha quedat inèdit.

Ha estat considerat com el primer geòleg quaternarista de Catalunya. La seva aportació científica a Andorra ha estat notable a nivell cartogràfic amb treballs realitzats el 1912 sobre Andorre et Cerdagne a 1/265.000, dins Pyréneés: guides-Joanne, el 1919 d'un fragment topogràfic de l'Alt Urgell i sud d'Andorra a 1/40.000, el 1923 sobre la unió entre Andorra i la frontera espanyola i el 1925 en el mapa a 1/50.000, primer topogràfic complet, la base del qual s'ha copiat fins a la generació de la cartografia andorrana oficial de 1976; a nivell geogràfic i geològic amb les seves publicacions de gran vàlua; i finalment a nivell turístic a través de les seves guies com treballs amb una bona qualitat comunicativa.

La creació d'una fundació amb el seu nom és just reconeixement al seu talent i aportació científica en benefici d'Andorra.

La seva creativitat i seguretat en sí mateix va fer que les seves consideracions no científiques fossin tan peculiars que no van arribar a entendre les aspiracions del poble andorrà sense adonar-se de la seva existència. Així quan en les seves conclusions generals de la seva publicació principal «Andorra» diu «La France n'a aucun intérêt dans le pays, et n'y possède plus du reste aucune influence ... La France doit donc par une entente amicale avec l'Espagne régler cette qüestion d'Andorre et abandonner ses droits sur le pays en échange d'une juste compensation... Le peuple est incapable de se la donner même et de vivre de ses seules ressources. Il doit donc être rattaché a l'un de ses voisins et la nature elle même indique la solution logique».

Certament en Marcel Chevalier fou per Andorra un gran científic a nivell de Geografia física però no se'l pot considerar igual a nivell de Geografia política. Tot el contrari, malgrat que es pot reconèixer que va viure condicionat pels anys convulsos del primer quart del segle XX, tant a Andorra que volia ser reconeguda internacionalment i sortir d'una situació arcaica institucional, econòmica i social que l'atenallava, com a Europa que patia una descomposició i recomposició dels estats inimaginable.

Cent anys després però se l'ha de reconèixer en la qualitat i novetat dels seus treballs i la seva aportació al millor coneixement d'Andorra i esperar que algú publiqui un recull amb tots els treballs sobre el nostre país.

Per a més informació consulti l'edició en paper.