Entre avui tarda i nit i demà, dia de Nadal, arreu de les nostres contrades, a les cases on hi ha mainada, farem cagar el Tió, un tronc d'arbre que ha esdevingut al llarg del temps un personatge mític del nostre imaginari col·lectiu. Al llarg de la geografia catalana rep diversos noms, com ara la Soca, la Tronca i la Rabassa, però arreu és una soca d'arbre. El ritual de fer cagar el Tió ve d'antic, és una tradició que es perd en la llunyania, i està relacionat amb el solstici d'hivern, quan les nits són curtes i la gent s'aplegava a vora al foc amb uns bons tions encesos. El Tió és d'origen vegetal i l'arbre no solament és font de vida i de fertilitat, sinó que també ens escalfa a l'hivern i, en una festa tant assenyalada com Nadal, ens dóna regals; fixem-nos en la similitud amb l'Arbre de Nadal. Es tracta de donar cops de bastó, d'estovar el Tió mentre se li canten les seves cançons que, tot i tenint el mateix sentit, n'hi ha moltes versions. També varia el ritual de l'entremig, que pot anar des de remullar els bastons, fins a resar parenostres, cantar nadales al pessebre o mirar els estels . El Tió de Nadal és màgic i, encara que hi hagi crisi, cagarà llaminadures per als més petits de la casa. En dono fe, doncs quan jo vaig ser petita a la nostra postguerra, encara que la situació fos difícil als nostres pobles pirinencs, el Tió de Nadal era present; en tinc un record molt viu de quan a casa el fèiem cagar al costat del foc perquè estes ben calent. De fet, Joan Amades comenta que en un principi el Tió cagava encès a la llar. Ho esperàvem amb candeletes i els dies abans assajàvem la cançó que encara avui cantem amb els petits de la colla i que diu així: «Vénen festes precioses, menjarem gall i capó; Tió, caga torró; si no cagues ben aviat, sortiràs ben estovat». Recordo que, mentre remullàvem els bastons, cantàvem nadales i el Tió ens regalava mandarines, figues seques, alguna ampolla de xampany Delapierre, torrons i duros de xocolata, i estàvem més contents que un gínjol. Avui hi ha tions que són diferents, amb una imatge per mi desvirtuada, ja que n'hi ha alguns en els que els hi han posat un nas i els hi han pintat la boca i els ulls. Jo prefereixo el Tió normal, un bon tronc d'arbre com el de sempre, sense tanta sofisticació. L'important, però, és la il·lusió de petits i grans. ¡Bon Nadal a tothom!

Per a més informació consulti l'edició en paper.