• Un estudi assenyala la transformació, després de 4.000 anys de domini camperol

Xina, un país eminentment rural durant els seus quatre mil·lennis d'història, protagonitza un moment d'inflexió el 2011, quan els seus habitants de les ciutats superen als del camp, un gran canvi que tindrà conseqüències socials, econòmiques i fins i tot culturals per al país més poblat del món.

Segons un estudi de l'estatal Acadèmia Xinesa de Ciències publicat aquesta setmana, a la fi d'aquest any els urbanites superaran als camperols per primera vegada a la història, una cosa que al país es veu com «un moment històric per a una civilització tradicionalment agrícola».

«Significarà profunds canvis en els estils de vida, l'ocupació, el consum o fins i tot els valors», van destacar els autors de l'estudi, encapçalats pel sociòleg Li Peilin.

Els investigadors han arribat a aquesta deducció matemàticament, prenent les xifres de l'últim cens nacional, realitzat en 2010; en elles s'assenyalava que un 50,32 per cent dels xinesos vivien en el camp i un 49,68 per cent a les ciutats, per la qual cosa encara era un país majoritàriament rural.

Però tenint en compte que la urbanització del país creix com a mitjana anual entre un 0,8 i un 1 per cent, es pot calcular que els xinesos a les ciutats un any després són entre 674 i 676 milions, i els de el camp entre 671 i 672 milions, per la qual cosa els urbanites, per poc, guanyen per primera vegada.

Es tracta d'un moment simbòlic en un procés d'urbanització que va començar fa un segle, però molt lentament: en els anys 50 del segle XX, poc més de 60 milions de xinesos vivien a les ciutats enfront dels prop de 500 milions d'agricultors.

Per això el Partit Comunista de Mao Zedong llavors es va considerar fonamentalment camperol, enfront de les formacions proletarias (urbanes) de la URSS i altres països on va triomfar el marxisme.

Mao, de fet, va limitar molt l'èxode rural malgrat els seus esforços per industrialitzar el país, per la qual cosa en realitat la població del camp xinesa no va començar a decréixer fins als anys 90, mentre que la urbana havia iniciat un ritme accelerat de creixement en els primers 80, amb la reforma i obertura de Deng Xiaoping.

La nova condició que estrena Xina no és sinònim que el país sigui ja «pròsper» (algunes de les nacions més urbanitzades del món són, per exemple, les llatinoamericanes, moltes també en vies de desenvolupament), però és un pas desitjat per Pequín, si bé els experts reconeixen que planteja durs reptes al gegant, i recorden que l'èxode rural és també un reflex de problemes socials.

«Els camperols han anat a les ciutats perquè han perdut moltes terres, expropiades pels governs. Si a més de perdre la seva manera de vida es troben amb que no hi ha treball en les urbs, pot augmentar la inestabilitat social, la delinqüència», assenyala a Efe la sociòloga Hou Jin, de la Universitat Pedagògica de Pequín.

Hou destaca que el règim va a haver de cuidar aquest èxode, però no amb limitacions com es va fer durant dècades (mitjançant el sistema de registre o «hukou», que dividia a ciutadans en rurals i urbans i no els permetia moure's del seu lloc de naixement), sinó amb polítiques de foment de l'ocupació i inserció social en les urbs.

Un altre expert, de l'Institut Xinès d'Estudis Internacionals, opina que les grans ciutats xineses ja tenen unes poblacions tan immenses (Pequín o Shanghái superen ja els 20 milions d'habitants) que podria no haver-hi molt més espai per a la immigració, per la qual cosa cal redirigir aquesta a ciutats de grandària mitjana.

La majoria dels experts coincideixen que el sistema de «hukou», que encara perdura, ha de ser abolit progressivament, ja que a causa d'ell els immigrants rurals a les zones urbanes són «ciutadans de segona» amb menys accés a l'educació, la sanitat o l'habitatge.

Es calcula que en els últims 30 anys al voltant de 240 milions de xinesos van deixar el camp per emigrar a la ciutat: molts no tenen una altra opció que dedicar-se a treballs no especialitzats i mal remunerats, com la construcció.

A més un 60 % d'aquests immigrants viuen lluny de les seves famílies, la qual cosa genera nous problemes, com els milions de nens que al país viuen amb els seus avis o oncles.

Però aquest procés també presenta moltes oportunitats per a Xina, segons els experts, i així per exemple molts ho veuen com la salvació de l'economia nacional a mesura que el mercat de les seves exportacions es «esgota», pel progressiu encariment de la mà d'obra nacional i de la moneda, el iuan.

Més urbanites impulsaran el consum intern, en el qual Pequín vol dependre cada vegada més per assegurar el desenvolupament, i també garanteixen dècades de bonança per al mercat immobiliari (cases per als immigrants), i frenen els temors al fet que aquest s'esfondri com va ocórrer a EUA o Europa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.