Tempus fugit
Que el temps passi ràpid és quelcom que sempre m'ha agradat. Cert és que va en funció de l'estat emocional en el que un es troba, en el que hi ha èpoques en que passes de set en set, les pàgines del dietari, mentre que en d'altres situacions el temps resulta tediós fins la sacietat.
Del temps se n'han escrit infinitat de llibres, des de la filosofia com la de Ser i temps de Heidegger, a grans obres de literatura com La muntanya màgica de Thomas Mann.
Però, si n'hagués de destacar una referència bonica, utilitzaria una cançó, la de Tiempo y silencio, i ho faig per recordar alhora a Cesária Évora que aquesta setmana ha mort a l'edat dels setanta anys. La van sentir quan ens va venir a visitar al 2007, i per suposat hi vaig anar-hi, llavors no sabia perquè cantava amb els peus descalços. Ho feia en solidaritat als sense sostre i a les dones dones i nens del seu país, Cabo Verde; i perquè en la època colonial no deixaven anar pel carrer a aquelles persones que anessin descalces.
Transcric la lletra, que és més una poesia: «Una casa en el cielo. Un jardín en el mar. Una alondra en tu pecho. Un volver a empezar. Un deseo de estrellas. Un latir de gorrión. Una isla en tu cama. Una puesta de sol. Tiempo y silencio. Gritos y cantos. Cielos y besos. Voz y quebranto. Nacer en tu risa. Crecer en tu llanto. Vivir en tu espalda. Morir en tus brazos».
Si al llegir-la només pots fer que rellegir-la per assaborir-la, és a l'escoltar-la quan perceps tota aquella melancolia que transcorre sempre a les seves cançons. Recorden els fados però d'una forma més exòtica, formant el blues caboverdià forjat per una cultura soferta pel comerç d'esclaus.
Les meves paraules us resultaran buides si no heu tingut l'oportunitat d'escoltar-la. I és el que temps ens fuig de les mans sense possibilitat d'aturar-lo. En el temps hi tenim tots el que veiem, però també tot el que recordem, temps que ens ha fugit, temps que es transforma en silenci, temps que al cantar-lo sents a Cesária Évora cantant Tiempo y silencio. Temps per recordar sempre.
Per a més informació consulti l'edició en paper.