Fragments de peces que semblen robar una estrella, un altre que només mostra una pinzellada gruixuda, amb un particular sentit de la força, l'obra de Miró, tot i descomposta en trossos de fotografies, és tan particular i personal que s'identifica immediatament. En el seu exercici de la vida, el pintor va fer, com d'altres de la seva generació, un camí vers els elements més essencials, simples, però extraordinàriament concentrats , enèrgics i suavíssims alhora.

Visitar l'exposició de la Fundació Joan Miró de Barcelona és una recomanació a la que m'hi afegeixo perquè és una ocasió de transportar-se, sense altre bagatge que la mirada personal, a un món especial i subtil, que convida els sentits a prendre's les coses d'una altra manera.

L'efecte durarà com el de després de les vacances, deu minuts, dos dies, depèn. Convé que s'allargui perquè es tracta d'un bon exemple. Joan Miró treballava de manera molt exigent en tot, en materials i en l'execució dels seus projectes, no estalviava temps ni els seus recursos per obtenir els resultats que, com tothom sap ja avui, són molt més difícils d'aconseguir del que sembla. És allò que si això ho pot fer un nen de sis anys, doncs que vingui el nen i que ho faci.

No hi ha dubte que era un geni i que va poder exercir la seva capacitat creativa, però sense una dedicació intensa, no es podia prosperar. Paguem avui les conseqüències de no haver aplicat la recepta , d'haver-nos carregat l'economia productiva, el treball ben fet, el que pot marcar la diferència. Es van centrar els esforços per racionalitzar les empreses en l'estalvi de personal, hem confós la competitivitat amb el dumping social, una expressió que ha quedat totalment fora de joc.

La restauració de la feina, dels criteris d'exigència i del mercat laboral s'han convertit en un dels grans reptes de la política i de la societat. És cert que l'obra de Miró, i la d'altres artistes traspassa temps, espais i cultures, queda lluny dels nostres auguris, però la seva capacitat de reinterpretar l'univers, com a les cèlebres Constel·lacions, amb un llenguatge mínim, ens fa somiar en aquest món millor que evoquem i desitgem almenys per aquestes festes.

Per a més informació consulti l'edició en paper.