• El proper any serà veritablement dur i la crisi la viurem tots d'una forma més directa

Quan més evident es fa la crisi, menys semblen adonar-se els que podrien fer alguna cosa per combatre-la. No s'entén, però és així. Tal com jo ho veig en aquest any una immensa majoria d'espanyols va tenir contacte amb el drama d'una o altra forma: amb cinc milions d'aturats és difícil que no tinguis a un prop, si ets funcionari, ja saps el que t'ha passat i si reps una pensió també. Ens han pujat l'IVA i la gasofa està pels núvols. Ni se'ns ocorre demanar un crèdit i tots sabem d'algú que ha viscut aquesta experiència imagino que dolorosíssima d'un desnonament. Doncs tot el que s'ha dit no és més que l'anunci lleu i fins suau del que se'ns ve a sobre. Cal preparar-se per l'any que ve.

El proper any serà veritablement dur i la crisi la tindrem que viure tots d'una forma molt més directa: el deute de les comunitats resulta que és aclaparador i milers d'autònoms i PIMES que encara podien sostenir-se fent tota mena d'equilibris i sacrificis, es veuran obligades a tancar perquè no només no cobren el que les administracions els deuen, sinó que han d'avançar l'IVA del que no han cobrat i la banca i les caixes tanquen del tot el filet que encara quedava dels crèdits.

El tema de les caixes és de jutjat de guàrdia en el sentit literal: no s'entén com la fiscalia anticorrupció no té res a dir del que és un formidable escàndol econòmic i social i del qual caldria demanar comptes i responsabilitats fins i tot al Banc d'Espanya. Doncs no passa res. Muntem el número amb els vestits de Camps però el robatori continuat de tants en tantes caixes d'estalvis sembla que no el preocupa a ningú. Espanya no és Grècia. ¿Esteu segur?

I quan tot està a punt de canviar i el pitjor de la crisi a punt d'arribar, sindicats i patronal s'allunyen més que mai i només ens queda l'esperança que PSOE i PP, amb CiU, siguin capaços de donar suport a mesures que ens van a faran mal a tots. No sé si Rajoy sap el que farà Rajoy, però si jo fos president, que diria el plorat Tola, el primer que suprimia era aquesta barbaritat d'euros que es lliuren graciosament a partits polítics, organitzacions empresarials i alguns (dos) sindicats. Això d'entrada i per donar exemple.

Amb tot el que s'ha publicat, amb moltes de les coses que ha proposat UPyD (i no sóc militant) i una mica de sentit comú i la veritat per davant, estic segur que es començaria a construir el dic de contenció de la crisi. I si comences portant tu els sacs de sorra i el personal et veu suar, és possible i més fàcil que molts més es vagin animant, si al Congrés es torna a sentir el «m'oposo» per sistema i el «i tu més», aquest país acabarà malvenut el poc que li queda de sobirania. I els sindicats a veure si miren el calendari i s'assabenten que som al segle XXI.

Per a més informació consulti l'edició en paper.