PUBLICITAT

El càntir de mel

CÉSAR GARCIA
HISTORIADOR

Una de les narracions del Panchatantra indi explicava que un braman tenia una olla d'arròs que li havien donat d'almoina. Va començar a fer càlculs respecte al que podria aconseguir venent-la i els guanys que li proporcionarien les successives vendes i compres. Quan ja es veia ric, resulta que l'olla es trencà per un cop de peu accidental que el braman li va donar.

El Comú d'Encamp va presentar recentment un gran projecte urbanístic a llarg termini, que serà revulsiu econòmic, oxigen per a la construcció i l'economia del país, un plus per a Andorra. Milers de metres quadrats, milions d'euros. Integrarà marques comercials d'alt prestigi i atraurà un turisme que no és el que ara ve a Andorra. Està pensat per ser un lloc d'alt standing amb edificis, amb zona comercial i d'oci, hotels, estudis. Hauria d'estar enllestit al 2031, és a dir, d'aquí a vint anys. «Largo me lo fiáis amigo Sancho», va dir don Quijote.

El conte hindú ens va arribar a occident a través del Calila e Dima, que recollia una sèrie de contes àrabs que canviaven alguna cosa com ara el protagonista (un religiós) o l'objecte de la riquesa (una gerra de mel i mantega). Al segle XIII l'Infante don Juan Manuel recollí el conte del càntir de mel però protagonitzat per una noia. Al XVIII, Samaniego, amb les seves faules també en va parlar d'una dona que portava un lletera i que es va fer rica en la seva fantasia, però una ensopegada imposà la realitat i es va trobar en l'estat precari en el que acostumava a estar.

¿Algú se'n recorda d'allò d'Andorra 2020 o del projecte de Bofill per a la Comella que el Comú d'Andorra la Vella va presentar els anys noranta? ¿I del restaurant mirador amb telefèric al pic de Carroi? Tots aquests projectes tenien alguna cosa en comú: van acabar al calaix dels trastos inservibles, d'on mai haurien hagut de sortir perquè no van servir per res més que per malbaratar diners públics. Hi ha molts càntirs que es trenquen abans de començar per recordar-nos que les coses no existeixen pel fet que al nostre pensament siguin perfectes. No sé si el cònsol d'Encamp va dir un plus o un buf per Andorra.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT